BENVINGUTS I BENVINGUDES

COM JO HO SENT

dilluns, 28 de juliol del 2008

Perles: l'Amic i l'Amat

Tantes vegades caminant vora mar. N'he vist moltes, petxines que algú intentava atrapar pocs metres endins, conquilles vingudes sobre la sorra... Fins i tot n'he arreplegat quan m'agradava la forma. Diferents. Més grans i més petites. Més arrodonides i més allargassades. Més polides i més aspres. Mai, però, no m'havia arribat a les mans cap ostra perlífera. Mai fins que la mareperla va esdevenir llibre i el vaig poder fer meu.

Potser dic un improperi però aquests dies em roda pel cap Ramon Llull. Em roda pel cap la idea que Ramon Llull estava enamorat, si més no, de l'amor. Enamorat de l'Amor. Com, si no, es pot escriure el Llibre d'Amic e Amat?, em pregunte. Ja sabem dels seus ideals religiosos. De fet, en alguns d'aquests càntics, explicita el nom de l'Amat (Jesucrist). Tanmateix, en molts d'ells no hi ha cap referència, cap, fora del fet amorós. Si els llegim amb ment profana només trobem el fet amorós. L'amor giravolta al voltant de l'amor. L'Amic podríem ser qualsevol de nosaltres en estat amatori; l'Amat, la persona de la qual estem enamorats, aquesta que hem encimbellat a la part més alta del nostre cor, aquesta a la qual ens hi oferim en ofrena.
Llull ens presenta una relació amorosa en què l'Amic dóna més, es dóna tot, ama sense condicions, pateix, viu per estimar l'Amat. L'Amat se sent segur en aquest indret de privilegi, se sap estimat i, potser, estima l'Amic d'alguna manera però no hi davalla des del seu encimbell per situar-se a l'alçada de l'amor de l'Amic, no dedica esforç a estimar-lo com a iguals, o, potser no li cal, n'està tan confiat en l'amor de l'Amic...

Aquests petits càntics amorosos que Llull escrigué en prosa, Jacint Verdaguer els versificà, els endolcí, un a un, els recobrí de nacre, un a un, pacientment, fins que, un a un, esdevingué perla. Precioses perles que, capturades per la nostra sensibilitat, ens poden ornamentar l'ànima tan bon punt les llegim.

Inicie una sèrie sota el títol de Perles, on us aniré transcrivint, en posts dispersos, intercalats amb d'altres, separats en el temps a fi que el tast siga més deliciós, una mostra d'aquests joiells de la literatura catalana, perquè, amb la lectura meravellada, en sortim tots guarnits de nacre, vosaltres i jo.

11 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

.... seran benvinguts, sense cap dubte... i trobaran aplicació al món apocal·líptic del s. XXI....

... i les petxines... i si la ment col·lectiva de les petxines ens estés provant de dir alguna cosa amb aquestes closques esparcides amb un aparent atzar a les platges d'arreu?....

... petonets!

novesflors ha dit...

Una bona pregunta, poeta...

Anònim ha dit...

fa molts dies que no vinc a parar a casa teva... em sap greu, perquè m'he perdut moltes coses (ara puc recuperar-les, però perden la immediatesa del descobriment tot just acabat de nèixer)
me'n vaig de vacances, o sigui que no tornaré fins d'aquí unes setmanes i tindré la mateixa sensació d'haver-me perdut coses en el camí...

Anònim ha dit...

No conec aquesta perla entre Ramon Llull i Verdaguer. Serà tot un plaer conèixer-la aquí.

Verdaguer té una força que sempre em sorprèn. I Llull... què puc dir? Enamorat de l'amor com tu dius.

Anònim ha dit...

El vaig comprar l’estiu passat per dos euros en un lloc secret que no revelaré. I és talment la joia que descrius...

Lliri blanc ha dit...

Molt interessant de veritat...ets una descoberta ! gràcies

Anònim ha dit...

Enamorat de l'amor,
enamorat de la vida.
Enamorat de cada intant,
d'una conquilla, d'una flor.
Mires al teu voltant,
respires profondament,
somrius
i la vida et somriu.
Una canço
ve de l'horitzó
o surt
dessota una pedra.
I acabes de trobar una perla.

Anònim ha dit...

Palau i Fabre, Verdaguer i Llul
Fa poc en pralavem del malhaurat en Palau i Fabre... En les seues notes autobiogràfiques (El Monstre) ens descobreix dues grans influències en el seu tarannà. Comença, respecte de la relectura del llibre "En defensa pròpia",- Per contrarestar les innombrables vergassades que Verdaguer rebé en la vida, no hi havia prou en defensar-se, calia atacar.
Uns paràgrafs més endavant hi llegim: "La meva obra futura es condensava en la interacció (...) de l'essència que informa els dos llibres que em feien companyia i amb els quals jo m'havia reclòs: el Llibre d'Amic e Amat i les Obre de Rimbaud"
Casualitats que en aquest blog es tornen a reunir les influències d'en Palau.

digue'm ariadna ha dit...

... Serà un plaer submergir-nos amb tu per descobrir aquestes conquilles que ens obriràs per mostrar-nos el que en el seu interior ha anat creixent, per superposició de capes nacrades, fins donar la forma i la mida justa de la perla rescatada...

Miquel Àngel ha dit...

Hola Flors de les novetats, fa dies que no et dic res... no m'ho tinguis en compte so qui so , un moro ric que passa tot el dia mirant com feineges... es a dir tinc molta calor i la calor m'aixafa les idees, fins aviat.Flor del desert.

novesflors ha dit...

Gràcies a tots per passar per ací i per les vostres aportacions. Estaré encantada de compartir les perles amb vosaltres.
Dissabte que ve us mostraré la primera perla.