dimecres, 29 d’octubre del 2008
divendres, 24 d’octubre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
La bellesa de les matemàtiques III: Enginy
dilluns, 13 d’octubre del 2008
La bellesa de les matemàtiques II: Funcions i poesia

Tenia set de tu
de la finestra estant.
I tu, paràbola plaent
una eclosió de gotes
m'enviares.
(Fotografies: G.I.)
Us convide a participar escrivint petits poemes que us haja suggerit cadascuna de les tres (funcions) imatges. Com podeu observar, jo ja ho he fet.
1.- Funcions lineals
Trencaré la funció lineal
si tu em deixes.
¿què hi fa que a cada espai
hi correspongui una sola solitud?
Vull compartir amb tu
aquest petit espai, de vida.
2.- Funcions trigonomètriques
Escolto les ones
en la teva veu.
Miro les ones
en la claror dels teus ulls.
Sento les corbes,
com ones que m'amaren,
les corbes del teu cos.
3.- Funcions quadràtiques
S'esfilagarsen les paràboles
abans d'arribar fins a tu.
I tu somrius
amb la cara esquitxada
com si les provoquessis.
Carme dixit
Funcions lineals
Jaient a la vora del riu,
tranquils estàvem.
Dormíem plàcidament,
fins que tu vas interrompre
trencant la nostra dolça rutina.
I quina sort que ho fessis!!!
Rokins dixit
1. Lineals
Increment tou
Intersecció de l’eix
Vida i mort
2. Trigonomètriques
Equació:
Valls i sines de llum
Resposta: tu.
3. Quadràtiques
Paràbola.
Simetria nua
al vèrtex dolç.
Barbollaire dixit
Trigonomètriques
En onades
alts i baixos,
creix l'amor i s'assedega.
Em fa mal veure't tan lluny
o m'abelleix la distància.
Sempre existeixo a un segon
del teu voltant.
Laura dixit
Volant plàcidament
vas marxar sense
deixar camí.
L'amor esdevingué paral·lel...
Onatge dixit
Floriran les ones
quan la teva veu
acaroni els grocs,
els blaus,
els liles,
els verds,
i un esclat de pètals
rellisquin pels dits.
Cèlia dixit
M'entretinc fent arrels quadradres,
al cim dels teus pits
per baixar en angle recte
a trobar incògnites a la teva pell.
Striper dixit
Funcions lineals
No sempre passa que la màgia d’una mirada
es pugui conservar. No es conserva sovint.
Els dies transcorren amb els silencis a l’esquena.
I la consciència de la pèrdua forada les petjades
que s’havien acumulat en un camí incert,
només marcat pels senyals dels avantpassats.
Funcions trigonomètriques
Ni tan sols les promeses d’una nit impossible,
ni tan sols els senyals dels astres,
ni el dibuix d’un poema escrit
sobre les ninetes dels ulls
poden recuperar l’absència,
i la màgia s’esvaeix
per les clavegueres de la hipocresia.
Funcions quadràtiques
Queda lluny el color de la crema de carabassa.
Com queden lluny els sons trencats dins el call jueu de Palma.
I ara dibuixo amb els negres de l'hivern
les xemeneies de la teva fredor.
I la màgia es perd i la primavera del desert
guaita per la ranura d’un marge almohade
com una ironia del destí.
Jacob dixit
Dos haikus sobre funcions lineals:
Un feix de llum
s'endinsa al bosc frondós
Corbes i recta
L'horitzó,
una carretera recta
On em durà?
Teresa dixit
Líneal
L'horitzó,
en rebel·lió absoluta
vol tastar l'infinit
s'alça i ens mostra
la vertical pura.
Em deixo atrapar
en el punt diminut
que les uneix,
com la remor del vent
entre les palmes.
Oscil·lació
Vibra el meu pit
com un flam d'ou,
t'aferres al meu tors
i em circumdes
i tot és nou.
Paràbola
El vertígen
m'aboca a un bell abísme.
Al capdavall de la paràbola
on m'estimbo
tu estires el brocal
i jo començo a pujar.
Victòria dixit
Lineals, Trigonomètriques i Quadràtiques
Lineals, volen les aus
per sobre les excepcions.
Sembla que no ha d'haver moviment
i totes les passes
arriben,
trigonomètriques,
a un sol vèrtex: el vertigen.
Poso les meves mans
en paral·lel,
tocant amb els caps dels dits
la teva ombra imaginada.
Quadràtica,
la teva ànima
em dóna un bes i em tanca.
Frannia dixit
dimecres, 8 d’octubre del 2008
La bellesa de les matemàtiques I: Geometria
Louvre (Fotografia: G.I.) 
Pomodoro, Esfera (Fotografia: G.I.)
dimecres, 1 d’octubre del 2008
De segments i espirals: simbiosi de sensibilitats
Per molt de temps.
Tanmateix, aquest segment de la meua vida no ha estat mai despullat, sempre ha crescut arrecerat per una espiral envolvent de paraules i imatges i sons, una espiral que externament canvia d'aspecte però internament, profundament, està construïda amb una "matèria" que per generalitzar puc denominar Art. L'escultura, la música, la pintura, la dansa, la fotografia, la literatura, el cinema, l'arquitectura... el plaer de "crear" i també el d'admirar i gaudir i sentir el que "creen" els altres ha embolcallat des de sempre aquest segment que és la meua vida i, ara per ara, segment i espiral que l'envolta són indestriables. Viatgen junts. Com aneu d'imaginació? Sou capaços d'imaginar un segment que serveix d'eix central al voltant del qual va girant l'espiral? Us puc ben assegurar que hi és. Creixen simultàniament. Viatgen junts.
Imatge: cafeguaguau














