Perles IV

Jacint Verdaguer diu:

Per sobres de pensaments

un jorn l'amic s'entristia.

L'Amat se posà a cantar

per veure si el sentiria;

l'amic tot se n'alegrà

tan bon punt lo cant sentia.

Al veure alegre l'amic

aprés la gent escatia

què li donà més amor,

la tristesa o l'alegria.


Ramon Llull deia:
En tristícia hac amor mès l'amic per sobres de cogitaments, e cantà l'amat e alegrà's l'amic quan lo hac oït. E fon qüestió qual dels dos fo major ocasió a multiplicar l'amor en l'amic.

Text i realitat

/.../ Le ciel et la Seine, la symétrie de Paris en hiver, deia a tall de conclusió. Un bon titular de premsa, va contestar Bataller una vegada, llàstima que no tinga cap ganxo d'actualitat. Adrienne va somriure. Els titulars no descriuen l'actualitat, va dir mentre l'arrossegava de la mà cap a la Rue Rivoli; els titulars construeixen l'actualitat. En aquell moment Bataller tan sols volia ser un bon periodista. Potser per això no es va adonar del pes que aquella afirmació arribaria a tindre en la seua vida.

Francesc Bodí, El soroll de la resta

Tot just he acabat de llegir aquesta novel·la amb una rapidesa desacostunada en mi. Podeu deduir, doncs, que m'ha agradat força. M'agrada la manera d'escriure de Bodí. He triat aquest fragment entre tots els possibles perquè conté una idea que m'ha sobtat i m'hi ha fet pensar. Els textos descriuen la realitat o més aviat la construeixen? Crec que és un tema no gens superficial sobre el qual paga la pena reflexionar.

No és un comiat

Per raons que es faria llarg d'explicar, estaré durant uns tres mesos, aproximadament, sense internet a casa meua. Intentaré, no obstant això, continuar publicant posts al meu blog i visitar els vostres, però no ho podré fer amb l'assiduïtat amb què ho feia fins ara. Ho sent. Tanmateix, procuraré no desconnectar-me del tot.

Youkali

Youkali és l'illa on són els nostres somnis, el país dels nostres desitjos. El dolor no hi té cabuda. És la terra dels bells amors compartits, de la llibertat, de la possibilitat, del color, de l'esperança que portem al cor, és com un astre resplendent que il·lumina la nostra nit interior -de vegades massa fosca- és el millor que hi guardem ben endins de nosaltres mateixos...

Youkali, bé ho sabem, no és un lloc tangible, com a tal no existeix. Però és tan real com el fet de somniar. És com una estrella a seguir, és la senda dels nostres somnis i cap allà hem de trescar. Perquè si Youkali no existeix, el camí que fem quan ens hi adrecem, sí. Aquest camí sí que és real. I tal com diu Feliu Formosa en un meravellós vers que sempre porte amb mi, "no em diguis que és mentida que el sol es banya al mar".

En aquest any que tot just acabem de començar, us desitge un bellíssim camí cap al vostre Youkali.