/.../ Le ciel et la Seine, la symétrie de Paris en hiver, deia a tall de conclusió. Un bon titular de premsa, va contestar Bataller una vegada, llàstima que no tinga cap ganxo d'actualitat. Adrienne va somriure. Els titulars no descriuen l'actualitat, va dir mentre l'arrossegava de la mà cap a la Rue Rivoli; els titulars construeixen l'actualitat. En aquell moment Bataller tan sols volia ser un bon periodista. Potser per això no es va adonar del pes que aquella afirmació arribaria a tindre en la seua vida.
Francesc Bodí, El soroll de la resta
Tot just he acabat de llegir aquesta novel·la amb una rapidesa desacostunada en mi. Podeu deduir, doncs, que m'ha agradat força. M'agrada la manera d'escriure de Bodí. He triat aquest fragment entre tots els possibles perquè conté una idea que m'ha sobtat i m'hi ha fet pensar. Els textos descriuen la realitat o més aviat la construeixen? Crec que és un tema no gens superficial sobre el qual paga la pena reflexionar.
.jpg)
13 comentaris:
És un bon tema per reflexionar.
Jo penso que la objectivitat no existeix.
Davant d'un fet, cada persona fa la seva própia interpretació. O sigui, reconstrueix la realitat.
En això es bassa l'enorme poder dels mitjans de desinformació i manipulació. Construeixen la realitat que els hi convé.
Una bona i doble recomenació per la lectura i la reflexió.
Penso de manera semblant que en Joan Grau.
Crec que la construeixen i la perverteixen.
Una abraçada
Bé sempre hi ha llibres que ens enganxen sigui pel què sigui, llibres que tenen la facilitat d'enganxar-nos i què millor que enganxar-nos a la lectura...
Salutacions! una manera de saber que estàs bé, gràcies per la recomanació!
Noves flors,
En primer lloc que m'apunto la recomanació.
En segon lloc crec que aquest fragment l'hauries d'enviar al Tibau que proposa fragments un cop a la setmana i està molt bé.
I finalment que crec que es veritat que escriure construeix, en part, la realitat. Sempre, en una mesura o altra. En Joan Grau i la mateixa cita parlen només de mitjans, de titulars i de qüestions socials o col·lectives... Però crec que la literatura també construeix realitats.
No deixes que la realitat llenci a perdre una bona notícia. No és només la frase lapidària de Randolph Hearst, inspirador de Citizen Kane.
Buenas Noves, m'agrada molt aquesta reflexió que ens proposes.
Crec que hi ha de tot...
Les notícies, a priori, haurien de tenir un caràcter més descriptiu, tot i que tots sabem que sovint no és així.
Novel·les, contes, relats,... contrueixen altres realitats o, segons de com es miri, tb podriem considerar que aporten noves mirades, nous petits mons alternatius sobre una mateixa realitat global a tots...
Bé, no m'enrotllo més i m'apunto la recomenació!
No hi ha que perdre de vista aquest títol; fa uns anys vaig llegir "L'infidel", també d'aquest autor, i em va semblar un llibre molt recomanable.
Un petoàs
... Descriure o construir la realitat... jo també afegiria distorsionar. Segurament en un mateix text, al llarg de la seva creació, l'escriptor hi posa una mica de tot, en diferents proporcions, i després, en ser llegit, aquesta realitat rep aquelles dosis personals dels lectors, desvetllades d'alguna manera amb la lectura...
Bodí és un gran novel·lista, li he llegit HAVANERA i L'INFIDEL, aquesta encara no.
Pel que fa a lo altre que dius, el problema dels mitjans de comunicació és que han suposat un cert retrocés: vull dir que són una INTERPRETACIÓ de la realitat, no la realitat mateixa. I això sovint ho oblidem, per això dic que hem fet un pas enrere, perquè de vegades oblidem que ens reflexen la realitat com ells volen, però que NOSALTRES HEM DE POSAR-HI EL NOSTRE GRANET DE SORRA.
Prenc nota de la recomanació Gràcies! :-)
arribes amb dosis de grans mestres :) una abraçada i torna aviat :)
Publica un comentari a l'entrada