BENVINGUTS I BENVINGUDES

COM JO HO SENT

dijous, 1 de gener del 2009

Youkali


Youkali és l'illa on són els nostres somnis, el país dels nostres desitjos. El dolor no hi té cabuda. És la terra dels bells amors compartits, de la llibertat, de la possibilitat, del color, de l'esperança que portem al cor, és com un astre resplendent que il·lumina la nostra nit interior -de vegades massa fosca- és el millor que hi guardem ben endins de nosaltres mateixos...
Youkali, bé ho sabem, no és un lloc tangible, com a tal no existeix. Però és tan real com el fet de somniar. És com una estrella a seguir, és la senda dels nostres somnis i cap allà hem de trescar. Perquè si Youkali no existeix, el camí que fem quan ens hi adrecem, sí. Aquest camí sí que és real. I tal com diu Feliu Formosa en un meravellós vers que sempre porte amb mi, "no em diguis que és mentida que el sol es banya al mar".
En aquest any que tot just acabem de començar, us desitge un bellíssim camí cap al vostre Youkali.

20 comentaris:

Cèlia ha dit...

Em costa d'imaginar Youkali, però les petites estones de felicitat ja em conformen. Youkali em recorda tant a Ítaca! Bon any! Preciós conte de somnis! Un petó!

Salvador Jàfer Sanxis ha dit...

Tan de bo aquest lloc ideal esdevingués realment real. De tota manera, Ítaca és el punt d'arribada de les nostres vides.

Que tingueu un any esplèndid!

Olga Gargallo ha dit...

Que el nou any nou et siga molt fructífer. Que maduren les llavors del jardí on dia a dia vas conreant els teus escrits. Que els petits brots de flors esdevinguen al llarg de l’any, a cada estació, nous fruits.

Gràcies per llegir el nostre bloc i disculpa’ns si no et fem molts comentaris. Ens agrada especialment com escrius i et seguim cada dia.

Feliç nou!

Striper ha dit...

On dius que ho puc trobar' Feliç 2009!!!!

assumpta ha dit...

Gràcies per guiar-nos a trovar el nostre Youkali Noves Flors !!!
---
“El futur pertany a aquells que creuen en la bellesa dels seus somnis”
Eleanor Roosvelt

No deixis mai de somniar ! i que els teus somnis es facin realitat en aquest nou 2009.

Amb tot el meu carinyo !!!! ; )

Mallerenga ha dit...

Segur que Youkali no existeix? Potser és que cal saber mirar. Si no hi hagués "moments Youkali" tot seria massa trist...

Anònim ha dit...

Ostres doncs m'han agafat ganes d'anar-hi... bon post de veritat :)

desideri ha dit...

Gràcies pels teus desigs d'inspiració i de felicitat.

Gràcies i el desig és recíproc.

R. V.

Rita ha dit...

Ens trobem a Youkali doncs! O pel camí...

Molt bon any!
Petons!

Anònim ha dit...

A vegades pens que mai arribaré a cap Youkali, que com a molt puc guaitar a Youtube...:) però altres vegades sé que Youkali existeix, si més no paraules com les teves ens h apropen. Besades!

Anònim ha dit...

Jo, de tant en quant, he anat trobant algún que altre Youkali a la vida, el que passa és que sempre duren poc. Però reconec que mentre van durar van ser eterns.

zel ha dit...

Jo aniré intentant caminar cap a Youkali, sense presse i sen se aturar-me...si podem, ens hi trobarem, espero...

pere catala ha dit...

Fantastic quina sensibilitat ...no tin paraules Xavier

Joana ha dit...

Fem el camí doncs... cap a on sigui amb il.lusió i esperança!
Que tinguis un molt bon any ! :)

Lliri blanc ha dit...

I això és el millor desig que podia rebre al pricipi d'un any nou!
Moltes gràcies!

jacob ha dit...

Gràcies Noves flors, per la teva sensibilitat. Youkali ens espera i ens convida a fer un mapa. M'apunto a fer una cartografia.
Per tu el millor camí.

Carme Rosanas ha dit...

A veure si recuperada la meva connexió normal, puc deixar missatges, tots els que he deixat i no s'han quedat en una pila de dies.

Youkali existeix, no en dubteu, a mi també em recorda Ítaca, com a la Cèlia. Youkali el fem cada dia a la nostra mida, si volem fer-lo. Sobretot si tenim la sort de no viure allà on cauen les bombes, clar! des d'allà es deu v eure tot d'unja altr a manera.

Jo m'acosto un pas a Youkali, cada dia, i crec que ja és això.

Una abraçada Noves Flor i bona tornada a la feina, després de festes.

Miquel Àngel ha dit...

I m'agrada.m'agradaeeee cantava en Bibiloni , a mi magrada mesaquesta xicoteta sentada al piano... Gràcies novesflors , sempre tens sorpreses deleitoses...

novesflors ha dit...

Gràcies pels comentaris. Bon Any.

Anònim ha dit...

És el viatge cap a Itaca o cap endins del cor, el camí... que no s'aturi la teva força interior i la teva fe en la vida.Bons presagis