Una petita mostra: pintura, arquitectura, escultura... i... sabíeu que podia existir música piramidal? Si ho voleu comprovar llegiu el post "Una cançó piramidal".
Kandinsky, Circle 
Dalí, Galatea de les esferes
Louvre (Fotografia: G.I.) 
Alhambra 
Reichstag
Pomodoro, Esfera (Fotografia: G.I.)
.jpg)
13 comentaris:
M'encanta la pintura de Dalí i la resta de fotgrafies també, especialment la del Louvre, on espero anar-hi algun dia, i per tant a París ;)
Em quedo amb l'Alhambra i la piràmide de l'explanada del museu del Louvre...
He al·lucinat amb el post de la cançó piramidal i la cançó mateixa és molt maca. (Jo no entenc res de música, ni notes, ni compassos, ni ritmes, ni harmonies, però m'agrada molt escoltar-la)
I les teva imatges, també geomètricament precioses. Jo com Jacob: l'Alhambra i la piràmide del Louvre. Per no dir les piràmides autèntiques d'Egipte que surten al post de la Cançó piramidal.
Noves flors, estic de trasllat a una altre lloc : http://jacobalbablank.blogspot.com/
gràcies per l'enllaç, novesflors! entre piràmides i geometries diverses hi ha amagat un tipus d'art amb un cert afany ordenador (del caos, de l'incomprensible, del desconegut...).Salutacions cordials.
Em quedo amb els records que porta lab foto del Louvre.
Un post fantàstic! Poesia pura! art! sensibilitat! geometria! No em queda amb cap en particular sinó amb tots en general.
M'agrada molt Kandinsky!
...els ulls fan pampallugues després de repassar les imatges que ens mostres, Noves Flors,..... moltes gràcies...
precioses imatges de veritat...una diversio' pels ulls!
Cadascú de nosaltres som la cúspide la la piràmide del nostre món.
L'hipercub antropomórfic d'un progecte en construcció permanent.
El segment tangencial del nostre propi sistema estructural que es crea i destrueix a cada pas i genera partícules inversemblants, com aquesta.
... Un s'hi perd entre les imatges escollides i apareixen noves formes, jugant amb la seva geometria... Un enllaç molt interessant...
Us deixe un poema de Manuel Forcano que parla de geometria i d'amor:
“Tot és mesurable”, deies.
Fins i tot la forma que deixen les onades
a les ribes. Geometria fractal:
l’impuls de l’aigua en càlculs i paràboles.
I jo era cada cop més a prop teu
com un vaixell que arriba
i se li va fent menys profund el mar.
Gràcies a tothom.
Publica un comentari a l'entrada