Tal dia com avui, ara fa un any, vaig iniciar aquest blog. El meu primer post mostrava esperança i, alhora, temor. Tenia por de no ser llegida per ningú i que els meus escrits, minúsculs puntets de llum, foren engolits per un (metafòric) forat negre, com els que sembla que habiten a l'univers. Però ja des de l'inici vàreu venir a visitar-me i en vàreu deixar constància escrita. El primer comentari, el que va inaugurar les vostres aportacions, em va obsequiar amb uns versos d'un poeta iranià que jo no coneixia. Avui us transcric ací l'esmentat poema perquè crec que paga la pena que el llegiu.
Gràcies per no deixar-me caure en un forat negre.
Primer comentari del blog:
Tota la nit
hi ha una estrella desperta
que des d'un racó del cel
mira cap a la llacuna de la Terra
i em veu a mi,
i lluita en va amb la nit obscura dels meus mons.
I tu, des d'una distància curta,
molt mes curta que la de l'estel despert,
sembles, de lluny,
molt mes distant.
Nahid Kabirí
(IRAN)
.jpg)
19 comentaris:
De vegades escriure i rebre ajuda per altres persones ajuda, a tu t'ha ajudat i espero que surtis del forat anomenat, i quin gran poema...
Preciós el poema! Ah... i per molts anys!
M'agrada molt el teu bloc!
Petons!
Ets un puntet si pero molt i molt brillant. Jo també recordo el meu primer comentari.
Felicitats. És una sensació estranya iniciar un bloc. Jo hi vaig posar tot el que tenia guardat al meu calaix de l'escriptori de feia molts anys. Ara només poso pensaments nous. Em semblava que ho posava per ningú i la sorpresa és quan una colla de gent que no coneixes en principi, comença a comentar-te... és fantàstic! I a més, aprens moltes coses!
Qui et va deixar aquest magnífic poema, et va deixar un tresor. Gràcies per fer-nos partícips! I de nou, moltes felicitats!
doncs a continuar, qur en compleixis molts nés!!
PD: per cert, rarament contestes als meus comentaris!!
Aprofite aquest momentet que tinc la possibilitat de connectar-me a internet per donar-vos les gràcies a tots ja que de moment m'és tècnicament impossible passar per tots els blogs.
Estela, sempre llig els teus afalagadors comentaris i te'ls agraesc, però vaig tan escassa de temps que el que faig la majoria de les vegades és deixar comentaris als blogs dels altres. Crec que tu no tens blog, o jo no el conec. Si és així, t'anime que ho intentes. T'agradarà. Gràcies de nou.
Per molts anys, novesflors!
moltes felicitats i endavant
Moltes felicitats i espero q ue en compleixis molt i molt de blocaire.
Una poema preciós! Fins aviat.
El poema és preciós. Quina sort tenir un primer comentari com aquest! Endavant amb el bloc!
T'he deixat un regalet al meu blog! Quan puguis, passa a recollir-lo.
arribo aquí de casualitat...
ara fa poc... escrivia el meu post d'aniversari també i hi ha tantes de les coses que dius que em són properes que no me n'he pogut estar de dir-t'ho...
un petó i felicitats pel teu blog...
tornaré a passar per aquí, m'agrada l'aire que s'hi respira...
MOltes felicitat Noves flors!!! i continua mostrant-nos la teva visió de la realitat!
OK!
No, de moment no en tinc, però crec que aviat m'animaré.
Que bonic, no? Veus? Has sembrat...
Preciós Poema!!
Felicitats!!
El teu bloc ja és una mica nostre!!
Gràcies!!
Espere que encara en queden molts, de posts i comentaris.
Salut!
... Moltes felicitats...
Hola. Només passava per ací per saludar-te. I deixar-te un fil per sortir del forat de silenci...
Moltes felicitats!!! Jo també fa pocs dies que he fet un any del blog i el primer comentari sempre marca, i més si és tan bonic :)
Publica un comentari a l'entrada