i si no fos res més que un cos embolcallat de terra,
i si no fos res més que sentir a la carn els dits de les arrels
i sentir-los a les vísceres i als ossos i a la sang.
i si no fos res més que un xiprer que en el blau violent del cel
retalla la memòria d'una pluja fina al capdavall de tot,
i si no fos res més que un feix de llenya que fet de tu i de mi
espera en la foguera unes mans que en cullin el caliu?
potser si no és res més, l'altra vida, ja ho hem viscut tot.
-----------------------------

plena de mi i d'incertesa
la mà
llàgrima de silenci


16 comentaris:
Pot resultar trist però poètic i preciós.
Sí una mica trist, és veritat... i és que jo crec que mai no ho hem viscut tot. Clar que també hi ha la mpossibilitat que un dia canvii d'opinió i em sembli que ja ho he viscut tot.
Són moments de dubtes i replantejaments, d'imatges poètiques i d'incertesa.
Preciós.
I si la poesia fos lo real?
Precios, poetic i bona combinacio , pictorica i de paraules.
Sí que té una escletxa de malenconia, sí, combinats amb una certa inquetud que, tot plegat, fa que esdevingui molt sensorial
Hola Noves, m'encanta aixó "d'un feix de llenya que fet de tu i de mi
espera en la foguera". És molt bonic....
Moltes gràcies, Noves flors, per penjar els meus poemes i per l'enllaç a 'Castells de cartes'.
També m'agraden les dues il·lustracions que has triat, tant el xiprer de van Gogh com la llàgrima.
I sobretot, em resulta molt interessant llegir el que els teus lectors i lectores diuen dels meus versos.
Per tu i pels comentaristes, salutacions i bona primavera!
Un llibre ple de sentiments i austeritat, emocions compartides i instants efímers fets eterens. Una bona tria
Si no fos res més...
Ja ho hem viscut tot.
Ja ho hem viscut tot?
Una llàgrima i un somriure
Si no fos res més...
Ja ho hem viscvut tot.
Ja ho hem viscut tot?
Una llàgrima i un somriure.
Si no fos res més,
ja ho hem viscut tot.
Ja ho hem viscut tot?
Una llàgrima, un somriure
i un silenci.
Si no és res més,
ja estem curats d'espants.
Tant se val
la violència del cel
o que en lloc d'escalfar mans
vinguin a fer-se les torrades.
Ja estem curats d'espants,
de tu i de mi i de tots...
és cert: ja ho hem viscut tot, però el que ve ara encara és millor ;-)
Transmet certa tristesa és veritat, certa malenconia, però és bell. I pens com la Carme, que no es pot viure tot, qui sap? Potser no totes les expeirències ens siguin necessàries viure-les :)
i si nos fos res més que tristesa?
precios el poema penjat
Publica un comentari a l'entrada