Santiago Rusiñol, Alegoria de la poesiaQue cadascú vingui aquí, doncs, cantant una cançó, la seva, la flor del seu dia; que cadascú se'n torni cantant-la més forta i enriquida amb l'harmonia de totes les que aquí s'hauran trobat. I així al comparéixer cada u de nosaltres al cercle especial de la seva activitat contingent, hi compareixerà amb la cançó als llavis. ¿I sabeu vosaltres la força d'un home que arriba amb la cançó als llavis? No hi ha pas res més fort que una cançó: tot ho venç, i davant d'ella, tota cosa es doblega, transforma i il·lumina. Sols cal saber-la treure de ben endintre, i saber-la cantar ben enfora. Aquest és l'art del poeta. I tots ho som de poetes, només ens manca adonar-nos-en...
Joan Maragall, Elogi de la paraula
.jpg)
14 comentaris:
compartim poeta als post avui.
Quin fragment més maco!
"Saber-la treure de ben endintre, i saber cantar-la ben enfora"
M'encanta! si sabéssim fer-ho prou bé!
Belles paraules del gran Maragall...
Salutacions,
S.
les paraules tenen molt de poder
... Bell fragment i bella imatge, prenc nota d'aquest Elogi a la paraula...
M'ha agradat això que "tots som poetes"...
La força de la cançó als llavis i el compartir paraula. És aixó
És com definir el que estem fent tots plegats els blocaires, cadascú canta al seu bloc i ho comparteix en el cercle especial!
Quins posts més xulos que fas, m'enamoren!
Magnífic fragment !!
El poder de la poesía creo
encontrarlo en lo abierto y
ambiguo del lenguaje(poético),
y la capacidad que adquiere
la palabra de generar y
regenerarse en nuevos
significados e imágenes a
cada lectura de un mismo
texto.
Leer un poema es como hacerte
un autoretrato instantaneo
de tu estado emocional
(una polaroid del alma).
Si me permites una propuesta,
no poética.(estructural)
¿Podrías decirle al "simpático"
reloj de tu blog que se esté
quieto en un rincón, y no me
persiga todo el rato que te visito?
Tiene la manía de pegarse al puntero y me pone nervioso
recordandome la hora.
Ultimamente me llevo mal con el
presente, ¡ se me pasará !!!
Gracias y saludos.
Quanta màgia que amaguen les paraules d'aquest fragment!
'I tots ho som de poetes, només ens manca adonar-nos-en...' Potser és cert que el món no és només fet de poesia; sinó també de poetes, per poetes i per a poetes...
p.s: és impressionant la immensitat que transmet la imatge de la capçalera del blog!
ben bonic i cert
La necessitat d'expressar els sentiments i exterioritzar-los ha estat per naturalesa en l'èsser humà desde tots els temps. Des dels cants tribals fins a la música rock, l'home ha anat buscant la seva forma d'expressió, la seva poesia particular. A la nostra manera, "tots som poetes".
Publica un comentari a l'entrada