Esclataran camins sota el goig d’un sol tebi
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES
[Roda poètica Personatges itinerants (4)]
.jpg)
8 comentaris:
Que bonica la foto amb l'escrit a mà. M'agrada encara, llegir escrits a mà... ara que són escassos.
m'agrada moltíssim el vostre blog i me l'enduc al meu.
http.//vidapervida.blogspot.com
Per les paraules, sempre.
Salutacions,
S.
Com diu la Carme, preciosa la foto amb la ploma a la mà i més si han d'esclatar camins amb un bon solet per companyia! Jo també vull estar disposta! Precioses paraules, preciós poema d'esperança...
Preciós, novesflors.
Un salut a la paraula en flor!Preciosa! :D
Paraules que no ens faltin mai!
Records que no es poden perdre, preciós el text...
Publica un comentari a l'entrada