Se m'ha esmunyit el temps com una pastilla de sabó dins l'aigua, entre les mans. Volia subjectar les hores, però només vaig poder fer-ne bombolles. Surava el mes en l'aire, que semblava que no s'acabaria mai, tan descansat, tan indolent. I n'hi ha hagut prou que setembre tragués el nas en l'incipient dimarts perquè desaparegués agost, amb un petit esclat i la recança d'uns dies, intranscendents però necessaris, ja passats. Tot i això, ens ha quedat la feixuguesa de la calor que encara regna sense treva. És enjorn, matí calorós i pense en la xafogor del migdia. Prepararé un dinar fresc per a qui el vulga compartir.
Pose a bullir una carabasseta a trossos grans. Amb sal, ja s'entén. Mentrestant, com que sóc a la cuina, puc sofregir una nyora i, després, una ceba tallada menuda (amb oli d'oliva). Ara, amb tot ja preparat, trac la carabasseta i la pose en una cassola, li afig la nyora trossejada petita, el sofregit de ceba i dos formatgets com els del "Caserío" (poden ser de qualsevol marca però ara mateix no me'n ve altra a la ment -la publicitat ens té el cap pres) i ho bat tot amb la batedora fins que quede una crema no massa espessa. Ja està. Au, al frigorífic fins al migdia.
Encara un toc final. Rostiré a la planxa un capellà i, a l'hora de dinar, en deixaré caure en la crema uns trossets. No ho dubteu, el capellà torrat li dóna un contrapunt deliciós. La serviré ben fresca.
Pose a bullir una carabasseta a trossos grans. Amb sal, ja s'entén. Mentrestant, com que sóc a la cuina, puc sofregir una nyora i, després, una ceba tallada menuda (amb oli d'oliva). Ara, amb tot ja preparat, trac la carabasseta i la pose en una cassola, li afig la nyora trossejada petita, el sofregit de ceba i dos formatgets com els del "Caserío" (poden ser de qualsevol marca però ara mateix no me'n ve altra a la ment -la publicitat ens té el cap pres) i ho bat tot amb la batedora fins que quede una crema no massa espessa. Ja està. Au, al frigorífic fins al migdia.
Encara un toc final. Rostiré a la planxa un capellà i, a l'hora de dinar, en deixaré caure en la crema uns trossets. No ho dubteu, el capellà torrat li dóna un contrapunt deliciós. La serviré ben fresca.
.jpg)
12 comentaris:
Junt a juliol, agost se m'ha volatilitzat com vapor d'aigua.
A l'espera d'una propera liqüefacció en forma de pluja tastaré la recepta que recomanes. Jo la cuine molt més pobra, sense nyores ni ceba ni capellans, de vegades fins i tot sense formatge. Unes bones carabassetes i sobre la crema, un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
Bon profit.
Crec que mai no havia llegit una recepta tant poètica... que em fa venir ganes de rellegir-la i rellegir-la. Benvinguda. M'alegro de retrobar-te.
Si, Noves flors quin gust de poder compartir aquesta crema.
Ah, m'encanta el nou disseny del blog...
Però quina bona pinta només imaginar-ho!
Hola a tots i a totes. Jo també m'alegre de retrobar-vos (tot i que encara no he tingut temps de visitar molts blogs, ja aniré fent-ho) i de compartir amb vosaltres la crema de carabasseta.
Gràcies, Jacob. Ja sabia jo que te n'adonaries del canvi de disseny.
Cesc! T'he retrobat. Enllace el teu nou blog.
Provaré lo de la nyora. Jo hi poso porro, a més de la ceba. I de vegades crema de llet. Lo dels formatgets ho feia abans però m'agrada més sense.
Mira, m'estan venint ganes de ferme una crema d'aquestes.
Bentornada
Petons
Aixo es poessia a la cuina.
Tan sols amb aquestes paraules ja has compartit aquest dinar amb nosaltres. Gràcies!
Esmunyir el temps, quina imatge! però la crema de carbasseta, aquesta sí que és una imatge boníssima!
Passa volant, el meu ni l'he vist, em sembla que ahir mateix era dia 2 de juliol i jo era dalt d'un avió...snifffff
El temps fuig molt ràpid, però la bona cuina ens ajuda a enganyar-lo una mica.
S.
El detall del capellà deu donar-li un toc boníssim, ho provaré amb altres cremes que ara no fa massa temps de carabasseta!
Publica un comentari a l'entrada