No sabem -o jo, almenys, no ho sé- si aquell 2 de febrer de 1208 plovia o lluïa un sol victoriós, si la boira metal·litzava el dia o si el cel era clarament blau. Fos com fos, Jaume -nadó i encara no rei- feia cap al món i avui, 800 anys després, ho recordem. Un rei que ens és proper, com si fos un més dels nostres coneguts o dels nostres amics. Un rei famós, per història i per llegenda. Vegeu, si no, el que hom conta sobre la seua concepció "gairebé miraculosa". Pere el Catòlic, el seu pare, a qui agradaven molt les aventures amoroses, va ser induït a passar una nit amb una "dama misteriosa" amb la condició que fos a les fosques. En aquest enginyós parany, ordit per aconseguir un fill que heretàs la corona, la dama misteriosa, a l'empara de l'obscuritat, no era sinó la reina, que s'hi va avenir a l'engany. El fill que nasqué de la unió d'aquella nit fou el rei En Jaume.
Però a mi, la que m'agrada de veritat és la llegenda sobre la mort del monarca, tal com la conta Joan Amades:
"Quan va morir el rei En Jaume, el diable es volia emportar la seva ànima, puix que deia que en vida havia pecat molt. Tot seguit va baixar del cel l'arcàngel sant Miquel, proveït de les seves balances, amb què pesa les ànimes, i seguit d'un gran estol d'àngels. L'arcàngel va sostenir, ell en persona, les balances. Els diables no paraven de posar, damunt d'un dels plats, pecats i més pecats, que, segons deien, havia comès el gran rei. Els àngels van portar només una pedra i una fusta de cada una de les moltes esglésies que el rei havia fet aixecar en les moltes ciutats, viles i pobles reconquerits als moros, i el plat dels àngels va pesar mil vegades més que el dels diables, els quals se'n van haver de tornar a l'infern amb la cua entre cames, mentre que l'ànima del gran rei, acompanyada per milers i milers d'àngels, que havien vetllat per ell, pujava triomfant al cel, semblantment a com s'havia passejat el seu exèrcit triomfant per la Terra".
Les fotos són del Monestir de Poblet (hi vaig estar fa tres anys), on fou soterrat el rei En Jaume (sembla que els àngels només li van prendre l'ànima, el cos se'l van deixar al monestir).
M'encanten els àngels!, (els dimonis, també, no ho dubteu).
.jpg)
4 comentaris:
Molt bo, aquest post! M'ha encantat. Les anècdotes del Rei en Jaume i també que t'agradin a la vegada els àngels i els dimonis. Em sembla prou raonable !
En tot cas, jo sí que sé que el rei en Jacme I firmava Jacme i no Jaume. Igual ho va fer el seu fill Jacme II de Mallorca. A Llenguadoc, Jacme (pronunciat Jamme) es encara l'unica forma del nom, a Gascunya Jacme és utilitzat en concurrència amb Jaume, a la resta dels paisos occitans (Provença, Llemosí, País Gavot, Alvernya eca) Jaume és la forma preferida. Em sembla qu'als paisos catalans haurieu de recuperar el nom de Jacme d'utilitzar en concurrència amb Jaume, com es fa als paisos gascons. El rei en Jacme ho mereix, com a rei i també com a escriptor de llengua ben catalana.
Sí, i... de fet, m'agrada més Jacme que Jaume. Em sembla més consonant amb l'època. Fixa't, vaig estar temptada de posar Jacme! Com són les coses!
Encantada de rebre una visita des de tan al nord.
Salutacions.
Josep Palau i Fabre
"He donat el meu cor a una dona barata.
Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresos mig perdut.
Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l'home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.
Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els hi ofereixo una de ben fidel.
No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata als fems."
Siga aquest poema de la sabata el record de'n Josep Palau, que morí el passat dissabte.
El recorde recitant Ombra d'Anna, ja als 86 anys i li ho agrairé sempre que em donés aquells moments.
Publica un comentari a l'entrada