Vermella, tibant, carnosa, saborosa, talment una pagesa en la plenitud vital, escampant salut i vigor a l'entorn. Què us puc dir jo de la pebrera (en alguns llocs en dieu "pebrot", en altres "pimentó")? Té un sabor tan peculiar, tan incisiu, que no conec cap menja que la hi incorpore que em deixe indiferent. És un gaudi per a la vista, aquest roig esclatant com una predicció del que ens espera si la tastem... i en tastar-la...
M'agrada, molt especialment, rostida. Però d'això no en parlaré, que ja ho va deixar dit Estellés, i d'una manera insuperablement sensual, en les seues Horacianes:
"res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot."
Jo us vull parlar avui d'uns espaguetti.
Sofregiu (amb oli d'oliva) en una paella unes quantes gambes pelades (bé, unes quantes és un dir, més aviat que siguen abundoses), unes angules i uns alls tallats (a discreció vostra -segur que encerteu), 
afegiu un bon grapat de panís (pot ser congelat, no passa res) i un bon tros de pebrera roja (no sigueu gasius) a bocins i ho manteniu al foc fins que estiga ben cuit.
En cassola a part, bulliu els espaguetti (amb sal, oli d'oliva i llorer, evidentment) i els deixeu escórrer en un colador.
afegiu un bon grapat de panís (pot ser congelat, no passa res) i un bon tros de pebrera roja (no sigueu gasius) a bocins i ho manteniu al foc fins que estiga ben cuit.En cassola a part, bulliu els espaguetti (amb sal, oli d'oliva i llorer, evidentment) i els deixeu escórrer en un colador.
Tot just us decidiu a dinar, agregueu el fregit a la pasta, ho barregeu tot i... ja em direu si us ha agradat.
Bon profit, blocaires!
.jpg)
8 comentaris:
Has sentit el poema recitat per Feliu Ventura? Oh, venen ganes de menjar i tot! A La Font la recitació d'aquest poema a la Casa de la Cultura va tindre molt d'èxit... i no només entre els lletraferits :)
Sí, aquest poema m'encanta. A més, recitat, si ho fan bé, encara millora. El puc olorar, torradet. I l'oli, gustosíssim.
Que bo.
Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés... Aquests poetes són paraules majors: tan càlids, tan pròxims i tan profunds alhora.
Moltes felicitats pel blog i feliç singladura!
Gràcies a tots tres, per la vostra visita i pels vostres comentaris inestimables.
Gràcies per passar pel meu bloc. Ja saps que dinaré demà?
Doncs... molt bon profit, escritsurgencia!
A mi aquest missatge m'obre la gana...I em resulta un poc frustrant de no poder tastar el plat ;)). El teu blog m'agrada molt! Felicitats !!
Gràcies, Joan. El plat el pots tastar perfectament,és molt fàcil de preparar. T'anime que ho faces.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada