"Marçal" ve de "març" (un cognom preciós, no us sembla?).
T'estimo perquè sí.
Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
Maria Mercè Marçal
dissabte, 1 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

11 comentaris:
Mai la vaig conéixer, a la Marçal. Com pot ser, doncs, que l'enyore tant?
Potser t'hi sents identificada, per la seua trajectòria personal...
Bonic aquest poema...gràcies!
A hores d'ara, no sé què faria sense la Marçal. Bon manera de començar el mes, novesflors. Gràcies!
Sí, M. Mercè Marçal té poemes preciosos, d'aquests que en llegir-los et fan presonera.
Benvinguda al meu blog, Begonya.
Què seria de la vida sense els alts i baixos dels amors i desamors?
La primavera és una bona època per a conrear-los. Després, poden ser flors, poden ser cards...
S'ha de viure.
És un poema molt maco.
A reveure, Maria Mercé Marçal
Joan Grau
Sí, s'ha de viure. No podem arraconar les flors per por de punxar-nos amb els cards.
Gràcies pel comentari, Joan Grau.
No la recordava i m'has fet sentir un altre cop la força de la seva veu...
Gràcies!!
Me encanta estimar porque sí!
un beso
Gràcies pel comentari i benvinguda.
És un poema realment preciós que no coneixia. L'he guardat amb word. Molt tendre i dolç
Publica un comentari a l'entrada