BENVINGUTS I BENVINGUDES

COM JO HO SENT

dimarts, 8 de juliol del 2008

19. Esopo y el viajero (pàg. 71)

Esopo, el célebre fabulista griego, era muy pobre, y con frecuencia tenía que ir a pie de una ciudad a otra.
En una de estas excursiones encontró en el camino a un viajero que le detuvo para preguntar-le:
-¿Puede usted decirme cuánto tardaré en llegar a aquel pueblo que se ve allá sobre la colina?
-Siga su camino -contestó Esopo-, que en llegando lo sabrá usted.
-Ya lo sé -dijo el viajero-; pero lo que deseo saber es cuándo llegaré.


-Siga usted su camino -contestó de nuevo Esopo, que pareció ofenderse un poco.
El viajero continuó su marcha pensando para sí: "Este hombre parece tonto y no me dirá lo que necesito saber."
Pero llevaba ya algunos minutos de andar, cuando oyó la voz de Esopo que le llamaba. Paróse el viajero y preguntó a Esopo:
-¿Qué quiere usted?
-Dentro de hora y media llegará usted al pueblo -respondió Esopo.
-¿Y por qué no me lo dijo usted antes, cuando se lo pregunté?
-Porque necesitaba ver la velocidad con que usted anda.
Tenia razón Esopo. El tiempo que tardamos en llegar al término de una excursión o en dar fin a una obra cualquiera, depende de la prisa que nos damos. Hay niños que no viven muy lejos de la escuela y siempre llegan tarde a clase.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta aquest castellà: "Paróse el viajero y preguntó a Esopo", en què l'autor va estar temptat, també, de fer: "y preguntóle"... Salutacions, Noves flors.

Striper ha dit...

Quina bonica i reflexiva historia m'agradat..

Anònim ha dit...

M'ha encantat!

Anònim ha dit...

Bona faula, quantes vegades contestem sense saber o sense pensar!

Anònim ha dit...

Xe, quin llibret més bonic, el de "Ideas y ejemplos"!
A l'Edat Mitjana, es creia que Isop era lleig i geperut, un aspecte físic que contrastava amb la seua bella saviesa.

Anònim ha dit...

Som viatgers de la vida, i l'única cosa que realment tenim és el camí, que és el present, i on passa tot.
Arribar?... On? Quan?
I si a les vores hi ha noves flors... val la pena no perdre's-ho.

zel ha dit...

Molt bona història/fàbula, que no sé quin coi de no li van donar, quan és saviesa pura i dura...Gràcies per publicar-la...Petonets!

Anònim ha dit...

A mi també m'encanta el llenguatge. Aquesta és una de les coses per les que m'agrada la literatura clàssica, sempre que les obres extrangeres es tradueixin com cal ;)
Dóna que pensar la faula...

Anònim ha dit...

La veritat és que si que dóna que pensar aquesta xicoteta història.
M'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

La moralina sobre l'arribar tard també és d'Esopo?