¡Oh cristalina fuente, si en esos tus semblantes plateados formases de repente los ojos deseados que tengo en mis entrañas dibujados! /.../ Pues ya si en el ejido de hoy más no fuere vista ni hallada, diréis que me he perdido; que, andando enamorada, me hice perdidiza, y fui ganada.
San Juan de la Cruz
16 comentaris:
Anònim
ha dit...
M'encanta que ens recordis els clàssics. Jo sovint els tinc massa arraconats. I fas une s tries precioses. Gràcies, Noves Flors, a mi també m'agrada molt llegir-te i passar per aquí al teu blog.
Normalment intento seguir el poema o comentar-ho pero amb aquest clasic no he pogut, en fi bon dia posat en els classics hi han molts versos del tenorio que sonexquisits i un plaer llegir-los. no es verda angel de amor..
Assaborir els clàssics de tant en tant és un gaudi, com escoltar el so de l'aigua, i fer-ho a l'Alhambra i el Generalife, un marc bellíssim per escoltar les paraules de les fonts cristal·lines fonent-se amb els versos, no sé si dir místics o amorosos, de St. Joan de la Creu, i amb la veu sentida d'Enrique i Estrella Morente... un plaer alhora anímic i sensorial. Gràcies. Benvingut al meu blog, en veu baixa.
El so de l'aigua et fa oblidar les penes i sentir-te bé. Una bona banda sonora, no? Noves flors et deixe una encomanda al meu blog per si t'abelleix...
Preciosa la foto de l'Alhambra. Espero anar-hi algun dia, ja que en tinc moltes ganes. Diuen que és una meravella passejar per dintre les estances i els jardins :D
M'apassionen els clàssics i en canvi, en aquest cas m'has fet pensar en en trosset de "La venganza de Don Mendo", en què la Magdalena diu: "...y una fuente que, oportuna, calmará, sin duda alguna, mi sed ardiente de amor." :-)
Caterina, si vas a l'Alhambra t'encantarà, és com redescobrir la poesia...
Sí, Laura, les fonts, l'aigua, sempre ens calmen la set, tant si només n'escoltem el soroll com si en bevem, tal com suggereix el tacte de les paraules. Gràcies.
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé que es pot bé fer hom morir per amor: creure de mi que só en tal dolor, no fareu molt que hi doneu plena fe.
Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias (com un lliri entre els cards, és la meva amiga entre les donzelles)
Càntic dels càntics
tot recordant bernat, joan, xavier, jaume i fuster, que ho deixaren escrit i emmarcat.
"ENTRAU, ENTRAU, BENVOLGUTS AMICS.
ACÍ, ON ES CONVOQUEN TOTES LES PRESÈNCIES I LLOCS DEL PLAER, PODREU IMAGINAR QUALSEVOL HISTÒRIA. HISTÒRIES CALENTES I FRESQUES, AMB ROSTRES, VEUS, SOMRIURES, GANYOTES, ACLUCADES D'ULL... HISTÒRIES EMBRUTADES AMB COLOR DE SOMNIS, RAJOS DE SOL I DE LLUNA, RECORDS MELANGIOSOS, PROJECTES DIVERSOS, VIATGES, PASSIONS A L'ENTRECUIX, AMORS MALPARITS... HISTÒRIES DE NAUS CARREGADES DE SAFRÀ ARGELÍ, D'ILLES ASSOLELLADES, DE PIRATES QUE ARRIBEN A BON PORT...
ENTRAU, ENTRAU, BENVOLGUTS AMICS."
Flors que m'han regalat
Estic convençut que la inspiració és a Itàlia i a casa teua. J. A.
Algunes imatges han estat trobades mitjançant google. Si ets propietari d'alguna d'elles i tens inconvenient que aparega al meu blog, tan aviat com m'ho faces saber la retiraré.
16 comentaris:
M'encanta que ens recordis els clàssics. Jo sovint els tinc massa arraconats. I fas une s tries precioses. Gràcies, Noves Flors, a mi també m'agrada molt llegir-te i passar per aquí al teu blog.
el so de l'aigua és de les millors músiques que hi ha
Normalment intento seguir el poema o comentar-ho pero amb aquest clasic no he pogut, en fi bon dia posat en els classics hi han molts versos del tenorio que sonexquisits i un plaer llegir-los.
no es verda angel de amor..
Això és l'Alhambra, no? Vaig anar-hi fa poc, quina meravella, i l'aigua, tan present, t'acompanya a cada racó.
Assaborir els clàssics de tant en tant és un gaudi, com escoltar el so de l'aigua, i fer-ho a l'Alhambra i el Generalife, un marc bellíssim per escoltar les paraules de les fonts cristal·lines fonent-se amb els versos, no sé si dir místics o amorosos, de St. Joan de la Creu, i amb la veu sentida d'Enrique i Estrella Morente... un plaer alhora anímic i sensorial. Gràcies.
Benvingut al meu blog, en veu baixa.
Unes belles paraules, un marc incomparable i una bona música... Què més es pot demanar!
Gràcies per aquest regal!
Els clàssics no moren mai!
Hola Rita i Jero. Quanta raó teniu tots dos!
Sempre és un goig visitar a certs autors i aquest és molt especial. Un encert Novesflors.
El so de l'aigua et fa oblidar les penes i sentir-te bé. Una bona banda sonora, no?
Noves flors et deixe una encomanda al meu blog per si t'abelleix...
Et retorno la visita i he quedat encantada...! però avui amb tanta pluja i la cristal·lina font, quanta aigua!
Sí, que l'aigua i la música i la poesia us impregne a tots tres, Jacob, Pirene i Cèlia. Gràcies.
Preciosa la foto de l'Alhambra. Espero anar-hi algun dia, ja que en tinc moltes ganes. Diuen que és una meravella passejar per dintre les estances i els jardins :D
M'apassionen els clàssics i en canvi, en aquest cas m'has fet pensar en en trosset de "La venganza de Don Mendo", en què la Magdalena diu: "...y una fuente que, oportuna, calmará, sin duda alguna, mi sed ardiente de amor."
:-)
Tot allò que l'aigua, amb el seu color, el seu moviment, la seva remor...inspira.
A mi també m'agrada beure aigua de la font dels clàssics.
Caterina, si vas a l'Alhambra t'encantarà, és com redescobrir la poesia...
Sí, Laura, les fonts, l'aigua, sempre ens calmen la set, tant si només n'escoltem el soroll com si en bevem, tal com suggereix el tacte de les paraules.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada