Jacint Verdaguer diu:
Digué l'amic a l'Amat:
-Per lo molt que m'heu donat,
trist de mi!, què us donaria?
Digué l'Amat a l'amic:
Dóna'm ton cor fredolic
que d'amor te l'ompliria.
Ramon Llull deia:
Demanec l'amic a son amat si havia en ell nulla cosa romasa a amar. E l'amat respòs que ço per què la amor de l'amic podia multiplicar, era a amar.
Digué l'amic a l'Amat:
-Per lo molt que m'heu donat,
trist de mi!, què us donaria?
Digué l'Amat a l'amic:
Dóna'm ton cor fredolic
que d'amor te l'ompliria.
Ramon Llull deia:
Demanec l'amic a son amat si havia en ell nulla cosa romasa a amar. E l'amat respòs que ço per què la amor de l'amic podia multiplicar, era a amar.
.jpg)
16 comentaris:
El que veig clar es que l'amor dona escalfor.
Preciosa, la perla!
Sempre la força de Verdaguer m'escalfa una mica també.
Sempre l'amor tan savi i tan ignorant...perles maquíssimes..
he de reconèixer que Verdaguer no m'ha fet mai gaire el pes (com tants i tants altres que vaig llegir "obligada" al BUP), però en aquets cas s'aproxima molt fidelment al que és l'amor!
El més trist és que de vegades, no sol ser compartit!
"Mon cor està casa d'amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors."
(Cant de Ramon, de Ramon Llull)
Fantàstic en Ramon Llull. Va viure fa vuit segles i s'entenen perfectament gairebé tots els seus poemes. Que prenguin exemple els imbècils ignorants que diuen que la nostra llengua és un "invento nacionalista" de fa poques dècades.
Una abraçada.
I son perles de veritat aquestes paraules!
Ahi l'amore!
Ahi, l'amore! Sempre amb tant de protagonisme!
Veritablement Ramon Llull va ser un pilar importantíssim de la llengua catalana al segle XIII. I encara (i sempre) el llegim i gaudim de la bellesa de les "perles" que va escriure...
Hi ha altra cosa que pague la pena?
Quines meravelles... :-)
Amor és donar.
I quan dones de cor,
mai et pots buidar,
doncs, en el fons,
res no tenim.
Llull, que abandonat el tinc, i que llunyà el sento encara...m'hi hauré d'acostar...
Precioses paraules les del Ramon Llull. Llegir català antic és com llegir poesia, però moltes vegades, al manco per a mi, es fa difícil entendre i si duc molt llegit m'acabo perdent hehe :P
El teu blog continua sent una delícia, una perla.
Efectivament, crec que no hi ha res més que valga la pena tant com l'amor. L'amor ho abasta tot (no solament l'amor de parella). Per amor tenim els moments de més felicitat i també els de major patiment...
I les paraules de Ramon Llull són vertaderes perles...
Gràcies pel teu compliment, Jero.
... Perles d'amor fetes paraula que travessen el temps... un plaer...
Publica un comentari a l'entrada