(El post anterior l'he deixat obert. Si algú encara vol participar amb alguns poemes li'ls publicaré. Gràcies als que hi heu col·laborat. Les vostres paraules semblen una explosió de color, un castell de focs artificials)
Maurits C. Escher, Print Gallery
Maurits C. Escher, Relativity
.jpg)
17 comentaris:
Gràcies per la visita. Jo també t'he enllaçat. M'apunto la teva proposta del post anterior... tot i que el repte és gros.
En un curs de problemes matemàtics ens van fer buscar una pel·lícula on s'hi plantegessin uns quants, ara que he vist el laberint, he pensat que podria haver-hi pensat, però en aquells moments vaig recordar la dels Cavallers de la taula quadrada, dels Monty Python.
Continuo disfrutant d'aquests posts. Me'n vaig a l'anterior a veure què hi ha d e nou que encara no hagi llegit. Petonets.
Carme, crec que has entrat en un moment en què YouTube no funciona però aquest post té un vídeo incorporat...
Aqui el poema:
M'entrtinc fen raels cuadradres,
a el cim dels teus pits
per baixa en angle recte
a trobar icognites a la teva pell.
Gràcies noves flors per teva visita a la galeria de fotos. T'he deixat un text a l'altre post. Una mica tard, però no disposo de molt de temps.Espero que puguis fer qualque cosa amb ell. Soc del que pateixen inseguretats constants.
una abraçada
Ostià! coneixia la obra del Escher,també l'admiro molt, però aquest video del david bowie inspirat amb la seva obra no.
M'ha agradat molt....em recorda tambè alguns anuncis, segurament posteriors, que han jugat amb aquesta idea...
Fins aviat
Jo sóc un home de lletres (de les que s’hi troben als llibres i de les que reclama mensualment el banc). Però la pel•lícula “Dentro del laberinto” em va agradar força. Per cert, que jove està la Jennifer Connelly ací...
M'encantava eixa escena.
quin vídeo! m'ha fet una mica de por...
Salut!
Hola, en primer lloc donar-te les gràcies per deixar-me un comentari al meu bloc i en segon lloc, per descobrir-me el teu, que em sembla molt i molt interessant!
Aquest últim post és increible! La comparança que has fet de l'artista Escher amb el vídeo, és fascinant!!
Salutacions!
A mi també em va agradar molt "Dentro del laberinto", i en Bowie hi ajudava molt, tan misteriós i fascinant com les pròpies matemàtiques! :-)
A mi també em va fascinar aquesta escena (i el Bowie, tan misteriós, com diu Laura), és una bona plasmació dels espais impossibles que representava Escher i que tant m'agraden.
Gràcies pels vostres comentaris.
Escher:
La paradoxa de la lògica.
Portant una formulació lògica
a les últimes conseqüències, s'esdebé el seu contrari.
Els extrems es toquen.
... Una curiositat. Alguns dibuixos d'Escher es van utilitzar per estampar el paper pintat de paret durant uns quants anys; en ells, mirant amb atenció i aclucant els ulls, hi ha qui hi va veure els lliscaments i rotacions de petits vectors que dibuixaven cel.les fonamentals, que es van transcriure al llenguatge matricial per representar sistemes cristal.logràfics...
Joan, de vegades necessitem eixir-nos-en una mica de la lògica, trencar motlles, amb dibuixos, amb paraules, amb pensaments, amb sentiments...
És molt interessant aquesta curiositat que expliques, Ariadna. Almenys jo ho desconeixia. Gràcies.
YouTube no funciona però les fofos són superbes!!!
Publica un comentari a l'entrada