Fa 1 setmana
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
regal de Carme Rosanas
flor nova
31 desembre: lluna plena
llocs on aturar-se
-
-
Fa 2 anys -
Fa 14 anys
Flor de lluna
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
passegen pel meu petit jardí
16 comentaris:
Encara m'acabaran agradan las matematicas, bé de fet no em desagradam jo en moltes coses soc molt cuadriculat.
Ha,ha,ha, ja en conec jo a alguns que diuen que són molt quadriculats, molt "matemàtics" i després escarbes una mica i també són molt "literaris". És una interacció preciosa, almenys jo ho veig així.
m'encanta aquest artista/matemètic, era un gran virtuós!
imagino que al fons tot es redueix a les matemàtiques ;)
Un humor amb un pèl d'esgarrifança!
Impressionant el video! Amb tot aqull baixa i puja em gira encara el cap!Saluts
Estarem a una escala d'Escher, tots plegats?. Fa un poc de por pensar-hi
Sí, la veritat és que quan comença el vídeo i tu ho veus des de fora, t'ho prens amb sentit de l'humor. A mesura que avança comences a sentir-te inquieta, i quan veus el final i descobreixes que aquella estructura és recurrent... impressiona. Ja sé que no té res a veure però a mi em va fer pensar en Nietzsche, en l'etern retorn...
Benvinguda al meu blog, Miradas. Torna quan et vinga de gust.
Una meravella, Noves Flors. Et felicito!!
El parany cosmic
Més enllà d'aquí i d'allà,
més enllà de a dalt i abaix,
més enlla del tot i el no-res,
més enllà de la quotidiana il·lusió,
l'ésser absolut
de la nostra consciència
transcendeix la paradoxa
existencial.
Gràcies, Jacob.
Molt filosòfic estàs, Joan Grau :)
m'agrada la teva capacitat de relacionar conceptes, disciplines, formes,... de contextos diferents...
Realment tens un ull molt analític, i una visió de l'art molt personal i interessant...
una abraçada!
Hi ha un nino que puja les escales!!!
Gràcies, rokins, crec que són simples associacions d'idees.
Cesc, un ninot que puja les escales?, estàs segur que puja?,les puja... o les baixa? :)
Atrapat en el tot del no res sense sentit. Absurditat amb motivacions. Sentiments com a botelles de beure dolç i amargant. I consol en la rutina.
Bona castanyada!
Hola, Doe. Saps? Les castanyes torrades, ara que s'acosta el fred, estan boníssimes. Així és que benvingudes les castanyes i els versos! :)
Em recorda als fractals.
Publica un comentari a l'entrada