Sempre t’he explicat que els llibres no s’han de fer malbé, que cal fullejar-los amb cura. Encara que també et dic que els llibres no són sagrats: no s’han de conservar per damunt de tot, ja que la dignitat d’un llibre no rau en el fet que algú, un dia, enquadernara uns fulls plens de paraules. És més, et diré que els llibres es poden tirar, que només cal retre culte als bons llibres. Els llibres que et rodegen, els nostres, sovint són bons llibres, precisament perquè molts altres no trobaren un forat a les prestatgeries, sinó que han anat ocupant altres llocs i alguns fins i tot han acabat els seus dies a la paperera. No tingues por, quan cresques, estimat Francesco, i no sigues com aquells que, per una suposada por cap a la cultura, no s’atreveixen a manejar-la, a fer-ne broma, a utilitzar la paradoxa, a dialogar amb els autors d’igual a igual. No cal tenir por a la literatura, Francesco: ni tan sols a la més difícil. No has de preguntar per exemple: “Que vosté ha llegit Joyce? Tot, fins a l’última pàgina?”. Juga amb Joyce, ell ho hauria apreciat. No converteixis la poesia en una monada, en quelcom que cal admirar per la seva grandesa inútil. No pots aprendre la poesia de Dante com si fos una cantarella, cal sentir-la com si fos música reggae només que el ritme el marquen els tercets, no la guitarra de Bob Marley que ara com ara ja t’agrada escoltar.
Text adaptat de: Roberto Cotroneo, Si un matí d'estiu un nen. Carta al meu fill sobre l'amor als llibres.
.jpg)
9 comentaris:
Com m'agrada aquest text i com m'hi he sentit identificada. He llençat llibres, sí, alguns, però d'altres, els duria a la fi del món amb mi.
Gràcies per fer-me'l conèixer!
He fet un petit viatge a Jamaica.
Aquest text m'ha encantat, te'l puc copiar per llegir-lo als xiquets i xiquetes de la classe dels llops? És una preciositat per començar una lectura! I amb la música de Bob Marley de fons, encara més!
Sempre hi ha coses que cal dir i esmentar a aquells que es van fent grans i cal endinsar-los en la saviesa que hem anat coneixent.
Un text molt bonic. M'ha agradat llegir-lo i haver-lo pogut conèixer. I comparteixo també aquest respecte i a la vegada familiaritat amb els llibres.
Un text molt agradable. Hi hauria, però, qui escriuria tot el contrari: que els llibres bons de debó acaben per fer-se malbé, d'obrir-los, de tancar-los, de portar-los a sobre, d'assaborir-los, de repassar-los, al sol i a l'ombra, de la suor de les mans, de quan ens cauen perqué la son ens cau a sobre.
El que no hauríem de permitir-nos mai és subratllar-los (menys encara amb aquells maleïts rotuladors fluorescents). Ho deia un professor que vaig tenir fa anys: "l'estudiant que subratalla no és un bon estudiant". Això emprenyaria molt a molta gent, especialment aquells que pensen que, perque subratllen, estudien.
Veig que per error he escrit "subratalla". Bé, en el fons subratllar un llibre no és més que una manera de retallar-lo.
Hola novesflors,
Ja vaig llegir en un altre bloc la recomanació d'aquest llibre i llegint el teu post... tinc encara més clar que serà dels imprescindibles d'aquest estiu. Gràcies per passar pel meu bloc. També m'ha fet gràcia trobar Bob Marley... m'ha donat "bon rotllet".
Aniré passant per aquí, sens dubte.
Crec que has encertat amb aquesta cançó de Bob Marley. Per mi aquest text reflexa que tant els llibres com tota la literatura en general pot arribar a ser una part de nosaltres mateixos, amb altres paraules, com amics, gaudint i aprenent d’ells; això sí, estic d’acord en que els llibres bons són els que estan malbé, de tant acudir i resguardar-nos a ells.
Publica un comentari a l'entrada