L'acàcia de què us parlava en el post anterior no és una acàcia. Gràcies a fra miquel he pogut saber que es tracta d'una Tipuana tipu (Benth.) Kuntze. Aleshores, he agafat la càmera fotogràfica i he anat corrents al passeig per fer una foto i mostrar-vos quins són els arbres que em regalen tots els dies (hi passe a diari) un grapat de llurs floretes grogues, que fins i tot se m'apeguen a la sola del calcer i, de tant en tant, en trobe més d'una tafanejant pel terra del corredor o el saló de casa meua. Mireu dos fragments de l'arbre en tota la seua esplendor.
.jpg)
9 comentaris:
M'agrada de saber-ho. Jo no hi entenc gaire d'arbres, però m'agrada molt fixar-m'hi i conèixer-los una mica!
Preciosa aquesta acàcia que no era acàcia.
Quin privilegi, veure aquest paisatge cada dia!
Salutacions,
S.
Bonica vista i segur bon perfum.
Sabia que s'anomenaven Tipuanes perquè em fan de catifa camí del conservatori quan passege amb Jana.
T'ho hauria comentat si hagués llegit l'article abans.
Sense saber l'un de l'altre, també ens comuniquem per les passes, ho has vist... amiga.
Besets
Un bon regalet, en qualsevol cas.
Que bonica, sigui o no una acàcia!
també ells són companys de camí, no ho saben i els segueixes a mesura que canvien les estacions. És com màgic.
M'agrada el color de les fotos, molt estiuenques. Per sort tot i viure a Palma tenc molts arbres que també m'envolten i és tot un gust sentir els ocells al matí a partir de quan arriba la primavera :)
Besets!
Publica un comentari a l'entrada