Salvador Dalí, El camí de l'enigma
On vas, caminant de la incertesa?
Si pogués foragitar la boirada
que t'enterboleix els ulls...
Darrere de cada núvol s'amaga l'esperança.
[Roda poètica Personatges itinerants (3)]
Fa 1 setmana
divendres, 10 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
11 comentaris:
... però al caminar, caminant, trenco la incertesa a bocins; cada pas és etern, no puc desfer-lo ni que camini mil anys i doni tota la volta al món ...
És preciós novesflors!
Amb la imatge de Dalí encara és més bonic! però és un poema molt encertat, tots som una mica caminants de la incertesa que hem d'anar foragitant boirades. N'hi ha qui veuen l'esperança darrere els núvols, n'hi ha qui veuen la tempesta... i no serem contradictoris, de vegades les dues coses!
Molt maco. "darrere de cada núvol s'amaga l'esperança", m'agrada!
Un poema preciós, novesflors...
el camí de la incertesa sempre està present...
Ha sigut un camí preciós per nosaltres, penso que hem fet certa la dita de fer camí caminant, la incertesa dels nous camins amb goig ens ha omplert, eh que si?
Preciós!ª I la incertesa... deu ser l'única cosa certa que tenim... mai no sabem què ens portarà la vida.
Preciós! A vegades els camins d'incertesa ens poden arribar a portar per camins certers, encara que molts cops tardem a esbrinar-ho ;)
Porte tota la santa vespradad amb el teu blog obert sense parar d'escoltar la cançó del Serrat que desconeixia. M'ha capturat l'ànim d'avui. He caigut sota un estrany encanteri. Sóc presoner de la seua dolça melàngia...
Molt suggestiu... continuarem avançant... encara que sigui a peu coix i amb el ulls tapats, perucs de fer el pròxim pas...
cada instant de la vida és incert i el cami canvia a cada pas.
L'unica cosa certa és que el teu poema és fantastic! :)
M'agrada molt la sensació que transmets amb la interpelació dels primers versos
Publica un comentari a l'entrada