Fa un cert temps, en un escrit on postulava l'existència de l'atzar en les nostres vides, vaig incloure un fragment d'un llibre al qual em vaig referir tangencialment, talment un fregament. En aquells mom
ents em trobava en procés de llegir-lo, encara no l'havia acabat. Ara, sí. La casa que vull és un llibre creuat, tallat transversalment per la reflexió, ja siga a recer de les descripcions, en les confessions personals, en les referències a elements de la quotidianeïtat -i això inclou també persones- o bé a escriptors coneguts, a l'art en general, a la cultura, a la religiositat, a la vida... De vegades, l'autor simplement impulsa certes ràfegues reflexives que, per la seua brevetat i contundència, podríem assimilar als proverbis. Us en transcric uns quants per si us ve de gust llegir-los, reflexionar-los, assaborir-los, corroborar-los o desmentir-los, en definitiva, per fer-vos-en partíceps, cadascú des de la pròpia òptica particular.
L'AMOR FÍSIC
El més important que ensenya l'amor físic és que l'amor no és físic.
PARAULES CADÀVERS
Hi ha paraules cadàvers: democràcia, amor, felicitat, drets humans, estètica. Ho són perquè estan grapejades, suades, brutes, erosionades, gastades... Amb tot, són de vegades insubstituïbles.
EGOLATRIA
L'egolatria té sempre un component cruel en els altres. No tenir en compte l'alteritat és un fet perillós, l'escala del qual pot anar de la simple indiferència al crim.
LA PORNOGRAFIA I EL TÒPIC
Allò més execrable de la pornografia no és el seu atreviment, ni el seu gust, sinó la instal·lació en el tòpic. I la repetició incansable com a regla. La mecanicitat del coit; la previsió de l'exercici. Fer l'amor com si un practicàs un esport no pot ser mai reconfortant.
OBJECTIVITAT
Tot aquell que es coneix profundament, difícilment pot creure en el pensament objectiu.
EL PAS DEL TEMPS
Només el pas del temps fa apreciar d'una persona, d'un rostre, d'una conversa, d'un paisatge... allò essencial. Per això la paciència és una virtut necessària. La rapidesa ens aboca a la improvisació, incentiva la impostura.
ents em trobava en procés de llegir-lo, encara no l'havia acabat. Ara, sí. La casa que vull és un llibre creuat, tallat transversalment per la reflexió, ja siga a recer de les descripcions, en les confessions personals, en les referències a elements de la quotidianeïtat -i això inclou també persones- o bé a escriptors coneguts, a l'art en general, a la cultura, a la religiositat, a la vida... De vegades, l'autor simplement impulsa certes ràfegues reflexives que, per la seua brevetat i contundència, podríem assimilar als proverbis. Us en transcric uns quants per si us ve de gust llegir-los, reflexionar-los, assaborir-los, corroborar-los o desmentir-los, en definitiva, per fer-vos-en partíceps, cadascú des de la pròpia òptica particular.L'AMOR FÍSIC
El més important que ensenya l'amor físic és que l'amor no és físic.
PARAULES CADÀVERS
Hi ha paraules cadàvers: democràcia, amor, felicitat, drets humans, estètica. Ho són perquè estan grapejades, suades, brutes, erosionades, gastades... Amb tot, són de vegades insubstituïbles.
EGOLATRIA
L'egolatria té sempre un component cruel en els altres. No tenir en compte l'alteritat és un fet perillós, l'escala del qual pot anar de la simple indiferència al crim.
LA PORNOGRAFIA I EL TÒPIC
Allò més execrable de la pornografia no és el seu atreviment, ni el seu gust, sinó la instal·lació en el tòpic. I la repetició incansable com a regla. La mecanicitat del coit; la previsió de l'exercici. Fer l'amor com si un practicàs un esport no pot ser mai reconfortant.
OBJECTIVITAT
Tot aquell que es coneix profundament, difícilment pot creure en el pensament objectiu.
EL PAS DEL TEMPS
Només el pas del temps fa apreciar d'una persona, d'un rostre, d'una conversa, d'un paisatge... allò essencial. Per això la paciència és una virtut necessària. La rapidesa ens aboca a la improvisació, incentiva la impostura.
Enric Balaguer, La casa que vull
.jpg)
5 comentaris:
Quina tria més bona que has fet! M'han semblat tots importants i interessants de llegir i realment tant encertats com els proverbis!
Gràcies per compartir-los i la cançó de Lluís Llach, sempre una preciositat.
... En prenc bona nota... pel que fa a les paraules cadàvers, potser per defecte, jo les anomenaria paraules fòssils, en alguns casos residuals, en d'altres relictes, i en d'altres, amb el genèric i prou...
Anava a dir que em recordava el títol d'una cançó de Lluís llach, de les primeres, senzilla però efectiva. Però veig que ja estaves al cas. :-)
Definic-reflex-ions molt interessants, conceptes que sovint passen davant dels ulls sense impregnar la retina. Ara ens hi hem pogut aturar una estoneta.
Petonets!
M'agrada, però sobretot el concepte o la idea de paraules cadàvers, i també les paraules fòssils de l'ariadna. No crec ,però, que siguen el mateix.
Publica un comentari a l'entrada