La calidesa refrescant de la nit
ha entrat al meu jardí transit de lluna.
Ofereix-me la copa dels teus ulls,
vull beure de la teua mirada.
onatge diu:
Les meves ninetes
no són la font
de la teva set...,
en la meva mirada
només hi veuràs silenci
i un horitzó obert...


14 comentaris:
Paraules senzilles i tendres i claras.
Que tendre, és el precís poema per a recitar que molts enyorem.
Doncs jo també el recitaria...
paraules belles, dolces, precioses.
jo també en beuria...
Hola Novesflors, Ja soc ací, !!!, t'he d'enviar los discos , dis-me l'adreça que no la trobo , tot plegat es que això dels enviaments es va traspassar als de la Vall d'Hebron i en el traspàs (mai millor dit) es van quedar una quants cadavres pel camí , no tic perdó, bueno si que en tinc pe`r ni mel mereixo, apa fins aviat i una abraçadeta.
Miquel Àngel
uns monts preciosos i altament suggestius. La imatge tb aporta...
Una abraçada!
El llegeixo, el rellegeixo. M'agrada, m'arriba. Bonic poema, Noves Flors! Molt bonic!
Els ulls, les mirades, a vegades expressen molt més que les pròpies paraules. Només s'han de saber interpretar i a cops són tan evident el que ens volen dir que no cal. Bonica la foto i m'agrada el nou disseny del blog ;)
Un gran moment per deixar-se portar per l'aigua de la mirada.
Preciós noves flors.
"Vull beure de la teua mirada", mare meva que sensual i que directe!
Com sempre, gaudim de les teues paraules.
Salutacions des de València
Tendre i precios!
Quina golafreria i que bonic! Un petit poema per endinsar-s'hi...
Les meves ninetes
no són la font
de la teva set...,
en la meva mirada
només hi veuràs silenci
i un horitzó obert...
Visca la terra.
onatge
Publica un comentari a l'entrada