BENVINGUTS I BENVINGUDES

COM JO HO SENT

dissabte, 7 de novembre del 2009

silenci



el meu silenci
és un riu d'aigües fosques
cap a tu.


Anna Montero

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És molt bonic, Noves flors!

Mentre el llegia no he pogut evitar de pensar que potser les paraules poden ser rius d'aigües clares cap als que estimem.

7 de novembre del 2009, a les 20:18
Lliri blanc ha dit...

Precios, com la foto!
El teu silenci és la llum que m'arriba dels teus ulls...

7 de novembre del 2009, a les 21:15
Striper ha dit...

Potser no son tan fosques.

7 de novembre del 2009, a les 23:16
jacob ha dit...

Preciós...!!

8 de novembre del 2009, a les 10:25
onatge ha dit...

Del silenci només
en sóc l'eco que
no sé si arriba
a ningú...

Visca la terra.
onatge

8 de novembre del 2009, a les 20:52
rosso ha dit...

¡Ay..!
"el color de los silencios"
¡que gran cuestión !

9 de novembre del 2009, a les 12:00
caterina ha dit...

Preciós i la foto una meravella! Si les aigües no són tan fosques, esper que hi arribi. Potser val la pena :)

9 de novembre del 2009, a les 21:03
zel ha dit...

Preciós, el darrer verset...emociona!

9 de novembre del 2009, a les 21:08
Joana ha dit...

Emociona! Com un riu...fins i tot el silenci remou!

11 de novembre del 2009, a les 21:08
Rokins ha dit...

preciós, he conectat molt amb el sentit d'aquet petit i encantador poema...

13 de novembre del 2009, a les 19:41
Anònim ha dit...

Les aigues fosques desenvoquen?

16 de novembre del 2009, a les 23:34
Cèlia ha dit...

A més de preciós, de gran significat!

19 de novembre del 2009, a les 20:48
jacob ha dit...

M'ha vingut a la memòria aquest fragment d'un poema....

"La geometria del teu silenci
cana la meva aigua.."

28 de novembre del 2009, a les 8:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)