(Imatge extreta de la pàgina www.escriptors.cat/autors/palaufabrej/)
Avui ens ha deixat Josep Palau i Fabre.
Tres poemes seus, a tall de petit homenatge. In memoriam.
Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
Cama nua
Voldria desteixir
la teva pell de seda
per fer-me'n un coixí
de somni, en la nit freda.
Missiva
T'escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc.
Tres poemes seus, a tall de petit homenatge. In memoriam.
Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
Cama nua
Voldria desteixir
la teva pell de seda
per fer-me'n un coixí
de somni, en la nit freda.
Missiva
T'escric amb llapis vermell, mots de foc;
parlo del bes i ja és besar-te un poc.
.jpg)
8 comentaris:
MISSIVA
Ti scrivo con matita rossa, parole di fuoco;parlo del bacio ed è già come baciarti un poco.........
Arrivederci......
Que bonic sona també en italià!
Gràcies.
Tinc al cap un post... no sé quan l'escriuré però te'l dedicaré. Ja el reconeixeràs.
Sempre m'ha agradat aquest poema, cantat per Maria del Mar Bonet. Per vergonya meva, no sabia que fos de Palau.
Gràcies pel comentari
Fa uns quants mesos vaig fer un post amb el poema de Palau i Fabre que canta Mª del Mar Bonet, en ocasió del Festival de poesia de Sant Cugat. Ara, he tornat a coincidir amb tu... amb l'altra cita. La trobo preciosa.
Com diu la divisa ausiasmarquiana dels seus poemes de l'Alquimista, la vida és breu e l'art se mostra llonga.
Decididament, em cal llegir més obres d'en Josep Palau i Fabre !!! Gràcies per fer-nos-lo descobrir !!!
I estic esperant el post dedicat al nostre lliri preferit...:))
Fins aviat!!!
La tecnologia m'ultrapassa... acabe de deixar uns post dedicat a en Josep i no us havia vist, a més no sé on l'he deixat... pot ser en Josep li fa companyia a en Jaume. Cóm pot ser que us hi amagueu en la pantalla del meu propi ordinador. Es com les fulles de l'escriptori, sempre perdudes i desendreçades. Sapigueu que en el blog en teniu un altre poema d'en Palau i Fabre...
Sí, m'ha sobtat una mica que volguesses posar el Josep amb el Jaume però, sí, hi són, llegendes i poemes s'han unit.
Gràcies pel poema que hi has deixat. En qualsevol post que estiga, poema i paraules teues li reten homenatge.
Publica un comentari a l'entrada