És la segona vegada que Francesc Bodí guanya el Premi Enric Valor de Novel·la. L'any 2000 ja el va guanyar amb l'obra L'infidel. La vaig llegir perquè em va caure a les mans, sense anar a cercar-la premeditadament, i he de dir que va ser una troballa. Em va agradar molt la manera d'escriure que havia emprat Bodí, tant, que li vaig fer un buidet per col·locar-lo entre els meus escriptors favorits.
El 2005, guanyà el Premi Alfons el Magnànim amb la novel·la Havanera. Vaig saber que venia a presentar-la i hi vaig acudir. Tenia curiositat per veure de prop com era Francesc Bodí. Em va causar bona impressió. Aparentava un home de posat senzill, no pretensiós. Anava vestit amb un polo groc, groc, un groc cridaner que contrastava vigorosament amb la seua pell bruna. Havia comprat el llibre abans que començara l'acte de presentació i m'hi vaig apropar perquè me'l signara. Recorde que va pensar una mica la dedicatòria (supose que improvisar dedicatòries i que no siguen tòpiques deu ser un repte i alhora una incomoditat comprensible). L'endemà vaig començar a llegir Havanera.
Em va semblar una novel·la captivadora. Em va acompanyar molt de temps. Els seus personatges em van fer molta companyia aquell estiu. En recorde ben especialment un: Maria Hija.
Maria Hija és un personatge amb una immensa capacitat de viure (molta més de la que tenen bastants persones reals i, per descomptat, molta més de la que tinc jo). És un personatge extraordinàriament acollidor, amb una força per a estimar admirable, sense gaires restriccions. La seua presència plana per sobre dels altres personatges, fins i tot quan ja ha mort, de vella. La seua petja és indeleble. Quan no pots més, quan el món s'acaba, quan et sents sol... ella et comprén, ella t'acull i tu, lector o lectora, que acompanyes el personatge pàgina rere pàgina, et sents desesperat i sol amb el personatge i, també amb el personatge, et sents acollit per ella, que no és sinó un altre personatge..., però... pot un personatge de ficció deixar una forta emprempta en el lector? Us deixe amb la pregunta.
Espere que El soroll de la resta, la novel·la guanyadora d'enguany, ens captive tant com les anteriors.
El 2005, guanyà el Premi Alfons el Magnànim amb la novel·la Havanera. Vaig saber que venia a presentar-la i hi vaig acudir. Tenia curiositat per veure de prop com era Francesc Bodí. Em va causar bona impressió. Aparentava un home de posat senzill, no pretensiós. Anava vestit amb un polo groc, groc, un groc cridaner que contrastava vigorosament amb la seua pell bruna. Havia comprat el llibre abans que començara l'acte de presentació i m'hi vaig apropar perquè me'l signara. Recorde que va pensar una mica la dedicatòria (supose que improvisar dedicatòries i que no siguen tòpiques deu ser un repte i alhora una incomoditat comprensible). L'endemà vaig començar a llegir Havanera.
Em va semblar una novel·la captivadora. Em va acompanyar molt de temps. Els seus personatges em van fer molta companyia aquell estiu. En recorde ben especialment un: Maria Hija.
Maria Hija és un personatge amb una immensa capacitat de viure (molta més de la que tenen bastants persones reals i, per descomptat, molta més de la que tinc jo). És un personatge extraordinàriament acollidor, amb una força per a estimar admirable, sense gaires restriccions. La seua presència plana per sobre dels altres personatges, fins i tot quan ja ha mort, de vella. La seua petja és indeleble. Quan no pots més, quan el món s'acaba, quan et sents sol... ella et comprén, ella t'acull i tu, lector o lectora, que acompanyes el personatge pàgina rere pàgina, et sents desesperat i sol amb el personatge i, també amb el personatge, et sents acollit per ella, que no és sinó un altre personatge..., però... pot un personatge de ficció deixar una forta emprempta en el lector? Us deixe amb la pregunta.
Espere que El soroll de la resta, la novel·la guanyadora d'enguany, ens captive tant com les anteriors.
.jpg)
4 comentaris:
Encara haig d'acabar l'infidel, no m'hi trobe en el llibre. Tal volta el llibre es com els esports de resistència, has d'arribar a un punt en el qual et captivem i finalitzes tot i el cansanci.
Trob que sí, que tens fusta de blogger. Ara l'important és perseverar i escriure.
Per cert, m'han agradat molt les anècdotes del Rei En Jaume.
Una abraçada
Llorenç
Gràcies pels ànims.
M'ha fet molta il·lusió la visita d'un blogger illenc (sempre m'han agradat aquestes formes verbals sense desinència que empreu vosaltres: "trob").
Ja passaré pel teu blog.
Ja m'havien recomanat L'infidel i L'autor Francesc Bodí, però encara no l'he llegit. Bloguejar amb gent tant lletraferida, vol dir tenir sempre llistes immenses de recomanacions que totes et semblen interessants, però que no pots abastar.
Pel que fa a la teva pregunta, jo t'hi donaria un sí contundent. Subjectiu potser, però contundent. A mi hi ha alguns personatges de ficció que m'han deixat emprempta. Sense cap dubte. Per a dir dos exemples: El Petit Príncep i L'Oriol Mestres i La Tilly d'una novel·la de Pedrolo "Els Apocrífs."
Publica un comentari a l'entrada