El ritme infiltrant-se en el pensament. Mai donis per finit el temps de seduir-me.
Hi ha poemes que ens atrapen amb paraules atapeïdes de significança. Hi entrem. Directament. De vegades, però, algunes vegades, és el ritme que ens pren. Mai donis per finit el temps de seduir-me. I mentre anem, o venim, o caminem, o hem pujat a l'autobús per fer cap al treball o tornar-ne, el ritme del vers ens balanceja, mai donis per finit el temps de seduir-me, sense pressa, i pensem el que hem fet al matí, el que ens ha comentat tal company, com han avançat les obres del tramvia, quina calor fa avui, i a sota... el vers marcant-nos el seu ritme, mai donis per finit el temps de seduir-me. I ens va i ens ve i ens bressola el pensament, i fins i tot l' ànima sentim bressolada.
Mai no m'he pogut sostraure a la seducció del ritme d'aquells versos que em fan present un poema, involuntàriament, i els versos em captiven i em recorren el pensament, mai donis per finit el temps de seduir-me, i gairebé els note a frec de pell i a frec de cor, mai donis per finit el temps de seduir me, fins que ritme i paraules i significança i ritme i sensibilitat i sons i sentit i ritme em capturen. I llavors he de cercar el poema i llegir-lo. I sentir-lo.
Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix, davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.
Miquel Àngel Riera
Hi ha poemes que ens atrapen amb paraules atapeïdes de significança. Hi entrem. Directament. De vegades, però, algunes vegades, és el ritme que ens pren. Mai donis per finit el temps de seduir-me. I mentre anem, o venim, o caminem, o hem pujat a l'autobús per fer cap al treball o tornar-ne, el ritme del vers ens balanceja, mai donis per finit el temps de seduir-me, sense pressa, i pensem el que hem fet al matí, el que ens ha comentat tal company, com han avançat les obres del tramvia, quina calor fa avui, i a sota... el vers marcant-nos el seu ritme, mai donis per finit el temps de seduir-me. I ens va i ens ve i ens bressola el pensament, i fins i tot l' ànima sentim bressolada.
Mai no m'he pogut sostraure a la seducció del ritme d'aquells versos que em fan present un poema, involuntàriament, i els versos em captiven i em recorren el pensament, mai donis per finit el temps de seduir-me, i gairebé els note a frec de pell i a frec de cor, mai donis per finit el temps de seduir me, fins que ritme i paraules i significança i ritme i sensibilitat i sons i sentit i ritme em capturen. I llavors he de cercar el poema i llegir-lo. I sentir-lo.
Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix, davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.
Miquel Àngel Riera
.jpg)
11 comentaris:
Una cançó preciosa. M'agrada el teu blog.
Canvio el meu. A partir d'ara seré aquí:
http://caterinacortes.wordpress.com
Et llegeixo! ;)
Quan el ritme ens captive és quan la poesia fa allò del que és capaç. Tornar a la realitat. Una preciosa meditació el teu post. Gracies, Noves Flors!
A mi també m'agraden els vostres blogs, els de tots dos, i els vostres comentaris.
M'anote el canvi d'adreça.
Preciós el poema. Saps que hi ha un blog que se'n diu precisament No donis per finit el temps de seduir-me?
Hi ha aquest poema no pas en un post sinó fixe a la barra lateral com a homenatge a Miquel Àngel Riera. És un poema que a de bon rellegir i rellegir.
Sí, el blog es diu "...EL TEMPS DE SEDUIR-ME", l'he vist.
Bona nit.
Gran poeta, Miquel Àngel Riera. No sabia que Miquela Lladó l'hagués musicat. Una bona troballa.
... Gràcies pel comentari i per aquesta descoberta: m'agrada deixar-me captivar per petits sons, paraules i silencis...
Benvinguda, Ariadna. Al laberint o ací ens tornarem a trobar.
Mai dono per finit el temps de deixar-me seduir. L'obra completa de Miquel Àngel Riera és a Ed. del Salobre (2004), a cura de Pere Rosselló Bover
"Si te n'anassis, com ho faria per poder oblidar-te" Els seus poemes d'amor són totals.
Gràcies, visitant anònim, i benvingut/da.
El gran Riera! Fa anys que se'm va ficar Nai al moll dels ossos. ÉS la música perfecta de les paraules.
I precisament aquest poema...
Publica un comentari a l'entrada