L'altre dia, a la premsa, vaig llegir un article que ara no ve al cas, només l'esmente perquè em va cridar l'atenció una referència que l'autor hi incloïa. Era una frase atribuïda a Nietzsche que em va fer recordar reflexions que han sovintejat en alguns moments al meu cervell. Quanta dosi de veritat pot suportar l'ésser humà? Ja fa temps que hi pense, tot i que no ho he comentat a gaires persones perquè... sabeu?, de vegades, atrevir-nos a expressar certes conviccions sembla impúdic. Crec que dir sempre la veritat no és un valor absolut en ell mateix. Ja ho he dit. Malgrat que la societat ho ha sacralitzat com un valor intocable, sóc amiga de la relativitat. Em sembla més just. No, no és que tinga costum de mentir sistemàticament, naturalment que no, però hi ha altres valors que per a mi tenen preeminència. No podria ara mateix improvisar una llista de motius pels quals val la pena mentir. No sé, per sobreviure, per protegir la intimitat, per no fer mal a algú... Quanta dosi de veritat podem suportar les persones? Doncs... hi ha persones més fràgils que d'altres. Em sembla molt més greu fer mal amb les paraules que mentir o callar-nos la veritat.
En aquestes cabòries, que de vegades van rondinant pel meu cap, em sentia bastant sola. Potser per això, quan ahir, llegint un llibre que tampoc no ve al cas, vaig trobar aquestes paraules de Maria Aurèlia Capmany (Mala memòria), que tot seguit us reproduiré, vaig exhalar un respir tan profund que vaig deixar entelada -i meravellada- la pantalla de l'ordinador que, cara a cara, em desafiava:
"No he estat mai d'aquelles persones que diuen la veritat a tots els vents. Vaig dir mentides molt aviat, i vaig continuar mentint tota la vida. M'és fàcil /.../. En Jaume, que és un home que diu la veritat com respira, em va dir un dia fet una fúria:
-M'has de prometre que no mentiràs mai més.
-Et prometo que et mentiré sempre, aquesta és la meua única sinceritat. Et mentiré per evitar un disgust immediat, et mentiré perquè no t'enfadis, et mentiré per instint, però no et costarà gaire saber la veritat."
"No he estat mai d'aquelles persones que diuen la veritat a tots els vents. Vaig dir mentides molt aviat, i vaig continuar mentint tota la vida. M'és fàcil /.../. En Jaume, que és un home que diu la veritat com respira, em va dir un dia fet una fúria:
-M'has de prometre que no mentiràs mai més.
-Et prometo que et mentiré sempre, aquesta és la meua única sinceritat. Et mentiré per evitar un disgust immediat, et mentiré perquè no t'enfadis, et mentiré per instint, però no et costarà gaire saber la veritat."
.jpg)
8 comentaris:
Molt bonic el fragment. La veritat no és sempre la veritat. La veritat, de vegades, és efímera, breu, inútil. No cal anar sempre amb la veritat per davant, si fa mal. Però, per a mi, mentir és molt difícil. Més fàcil és consumir-se en el silenci
Hi ha, a més, una dita popular
qui diu les veritats, perd les amistats.
Bona nit.
Benvingut al món dels blocs. Sóc el blocaire que et va animar a començar-lo. En justa correspondència, em comprometo a fer la recepta dels espaguetis que proposes (m'encanta la pasta).
Salutacions,
Llorenç, gràcies per visitar-me i deixar-me comentaris. Això m'anima bastant a continuar amb el blog.
jordicc, ets el de l'expressió "mans pecadores"?
T'he deixat un missatge en aquest post teu en què suggereixes arreplegar frases que no s'haurien de perdre. No sé si l'has vist, però te n'he deixat algunes, de frases.
Gràcies per passar pel meu blog. Ja veus que em vas animar i, finalment, m'he atrevit a començar-lo.
Salut.
Hola, mirant d'establir contacte.
Enric
Hola, Enric.
BENVINGUT.
Jo sóc de les quem'apunto també a la cita de Maria Aurèlia Capmany. Jo també menteixo perquè algú no pateixi, perquè algú no s'efadi, per instint de la necessitat de mentir... però també crec que si tenim la sort de trobar algú amb qui no hem de mentir mai... entendrem que mentir i no mentir depèn només del tipus de relació que s'ha establert. Com tu dius en el post No tothom pot suportar la mateixa dosi de veritat.
Mentir? Sí, a vegades, val més. Però no cal abusar-ne...I et cal sempre preguntar-te seriosament per què has de fer-ho. Això em sembla important.
Publica un comentari a l'entrada