No obstant, hi ha vegades, hi ha persones, hi ha moments, hi ha situacions, què sé jo... l'autoestima de vegades continua gebrada, com si mai no li arribés la primavera. De vegades ens sentim així. Potser per això, avui, començament de la primavera, vull recordar un poeta que sempre porte amb mi pel vitalisme que traspua, pel vitalisme que em transmet: Joan Salvat-Papasseit. Primavera d'hivern, primavera d'estiu, i tot és primavera. Un vitalisme que vull compartir amb vosaltres tot escoltant aquest poema.
Res no és mesquí
Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
.jpg)
14 comentaris:
Gràcies pel poema i la cançó. Molt adient i bell.
Ostres m'acabo d'asebentar per el teu post que ja estic a la primavera, aquesta canço sempre m'agradat molt i sempre he recordat aquest troçet s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit., i fins fa poc pensava que era de un altre canço.
Compte amb la primavera, novesflors, que també és exigent. Gràcies per Papasseit i Ovidi, dues flors de primavera.
Bona primavera, novesflors, que et siguin ufanes.
Vaja regalo de primavera que ens has fet Noves Flors! Sentir la veu d'Ovidi... que fort!!!
... Temps de despertar i de tornar a començar, de calidesa que desglaça i de brots que s'obren, d'activitat i d'agitació bellugadissa, de colors vius i de bellesa primerenca...
Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Em pilleu fora de casa en unes petites vacances.
Un bell post i una bona tria. Que les petites vacances siguin ben felices!.
Efectivament, esclaten els colors i tot esdevé primavera.
Molt bon poema.
Bones vacances ;)
Gràcies pel bon post, el poema és molt bonic! Ara cal esperar que el clima s'adoni que som realment a la primavera. Quin fred que fa aqui a Tolosa! Gràcies encara, Novesflors! Bones festes!
Papasseit i Ovidi... un bon començament de primavera. Moltes g4ràcies. Sempre m'ha agradat molt aquest poema, clar que és difícil que Joan Salvat Papasseit no agradi.
Hola Mercè,
Sentir que res no és mesquí...
A vegades passa, i és meravellós. És un regal.
Un sentiment de plenitut transcendent, de gràcia, d'il·luminació.
Quan aquella espurna divina que portem a dins es manifesta i el cor vola més enllà de la mesquinesa humana. Aleshores, la vida és sencillament fascinant.
Afectuosament,
Joan Grau
Saps Novesflor que el primer cantautor català que el meu prof m'ha fet coneixer ha estat l'Ovidi i el primer poeta Salvat Papasseit?Ara, veure tot dos acompanyar les paraules intenses del teu post m'ha fet molta il.lusio!
Que tinguis una bona primavera.....
Gràcies. I bona primavera a tots i totes els que m'haveu visitat.
Publica un comentari a l'entrada