Poder esdevenir una noia com l’aigua.
Com no escriure aquests versos
plens de tristesa blava
aquesta nit de març i de diumenge?
Quan sent la mar més meua
m’han restat els poemes com glaçats a les mans
no he vist el teu esguard en el meu cel
ni has esponjat l’espai per si avui empetitia.
Sóc com l’estel del nord
sempre fent via sobre verals marins
que m’embolcallen l’ombra i la memòria
de miratge en miratge
talment l’ocell errant.
Però mai no l’he encetada.
Entre fins als confins de la fondària
perquè és prenys de paraules i en sortir
tinc els cabells eixuts
i humida la mirada i els peus i el cos eixuts
i humida la mirada
com una ametlla tendra que l’obris
la veus blanca i li claves la dent
t’has menjat una llàgrima nascuda de l’abril
de l’abril aquós una noia
una noia com l’aigua.
Fa 12 hores
.jpg)
13 comentaris:
Preciós poema, Noves Flors
Sí que és un poema molt bonic. M'omple de melangia dolça.
A la fi l'hem pogut llegir. I és molt bell.
"El sol es mostra un poc i ja se'n cansa. | Els degotalls d'aquest brancam florit | estrafan el teu plany i ma enyorança." (D'un sonet de Josep Carner).
M'agradat molt i aixo de la llagrima d'abril, uffff.
Molt bonic, Noves Flors
És una preciositat, despren una tendresa que t'aferra i no et llibera fins que arribes al punt que posa la fi de la suavitat. Una meravella! Un salut. Gaby.
molt bon escrit
m'agrada
salut!!!
... Ser com l'aigua, mantenir la humitat en la mirada i menjar-se una llàgrima... és molt bonic, felicitats novesflors...
Gràcies per les vostres càlides paraules. M'he decidit perquè, en certa manera, li ho devia a notaire (preciosos versos, els de Josep Carner).
Bo, te gust de verd i canyella,i olor de foc o brasa...
Humida la mirada... com una llàgima, com una ametlla tendra, com l'aigua.
Simplement meravellós.
Aquest poema és d'una suavitat indescriptible!
Publica un comentari a l'entrada