BENVINGUTS I BENVINGUDES

COM JO HO SENT

dimecres, 25 de juny del 2008

Praeludium

(Maqueta per a una escultura de Pau Casals, per Climent Pitzalis Benet)



Desconec els mecanismes que ho provoquen. En veritat, la música és un element força colpidor per a mi. No és que estiga tostemps amb les oïdes conquerides, ans dedique moltes estones al silenci. El silenci em commou. Però la música, també. Vaig llegir una vegada uns mots de Neus Aguado que encara conserve en la memòria: "...la música, el més gran lenitiu contra l'adversitat i contra la incertesa". De tant en tant, sona alguna peça musical mentre treballe davant l'ordinador. De tant en tant, vaig també a concert. De tant en tant, s'enlaira el silenci, com una melodia que m'acull al seu si.
Un piano, un clarinet, una eclosió de violins, un saxofó, un orgue (Oh, Bach!), una flauta, una veu..., qualsevol instrument pot fascinar quan la interpretació és fascinant. Ara bé, quan sona un cello, quan el seu so, igual que un lament poderós, fa irrupció en l'aire... com us diria?, és hàbil per estremir-me des dels racons més recòndits del meu interior. Un violoncel profereix un monòleg profund, contingut, corprenent... capaç, fins i tot, d'enamorar un personatge com la Mort, en l'obra de J. Saramago.



Desconec els mecanismes que ho provoquen però en conec l'emoció.
Us invite a compartir-la tot escoltant aquest Praeludium de Bach interpretat per Pau Casals.



Al bell mig del silenci irromp el Praeludium.



12 comentaris:

Rita ha dit...

Un plaer...
Bona nit!

Anònim ha dit...

Una estoneta de música abans d'anar a dormir. M'encanta Bach. Gràcies.

miq ha dit...

El mestre Casals... el més gran de tots amb Bach entre les mans.

Striper ha dit...

La musica m'agrada ara fa poca Manresa van fer una serie d'actuacions musicals a la fresca i vaig gaudir de allo mes.

Anònim ha dit...

Quedarà beníssim aquesta escultura. La peça de Bach també és excel·lent. Que passis un bon dia.

Miquel Àngel ha dit...

MOZART

Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d'un ordre en moviment,
ràpida lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!

Una abraçada novesflors els teus pensaments son balsàmics...

Miquel Àngel ha dit...

M'he deixat de posar l'autor de poema . Fou Marius Torres qui l'escribí al Gener de 1941 a Puig D'Olena Vallès Oriental, Entre Sant Quirze de Safaja i Centelles ,prop del Mas Blanc , on també hi feia estades...

Anònim ha dit...

La música té el dò d'acompanyar-nos i dur-nos per paissatges intuitius, sense paraules però amb missatges suggeridors...és una màgia poderosa. Gràcies del lliurament.

digue'm ariadna ha dit...

... Una magnífica manera de començar el cap de setmana...

Anònim ha dit...

A estat un plaer sentir-ho.
És com un mantra que ens conecta amb una dimensió transcendent.
Gràcies.

El tacte de les paraules ha dit...

Gràcies.

Anònim ha dit...

Una delícia!