
Desconec els mecanismes que ho provoquen. En veritat, la música és un element força colpidor per a mi. No és que estiga tostemps amb les oïdes conquerides, ans dedique moltes estones al silenci. El silenci em commou. Però la música, també. Vaig llegir una vegada uns mots de Neus Aguado que encara conserve en la memòria: "...la música, el més gran lenitiu contra l'adversitat i contra la incertesa". De tant en tant, sona alguna peça musical mentre treballe davant l'ordinador. De tant en tant, vaig també a concert. De tant en tant, s'enlaira el silenci, com una melodia que m'acull al seu si.
Un piano, un clarinet, una eclosió de violins, un saxofó, un orgue (Oh, Bach!), una flauta, una veu..., qualsevol instrument pot fascinar quan la interpretació és fascinant. Ara bé, quan sona un cello, quan el seu so, igual que un lament poderós, fa irrupció en l'aire... com us diria?, és hàbil per estremir-me des dels racons més recòndits del meu interior. Un violoncel profereix un monòleg profund, contingut, corprenent... capaç, fins i tot, d'enamorar un personatge com la Mort, en l'obra de J. Saramago.
Un piano, un clarinet, una eclosió de violins, un saxofó, un orgue (Oh, Bach!), una flauta, una veu..., qualsevol instrument pot fascinar quan la interpretació és fascinant. Ara bé, quan sona un cello, quan el seu so, igual que un lament poderós, fa irrupció en l'aire... com us diria?, és hàbil per estremir-me des dels racons més recòndits del meu interior. Un violoncel profereix un monòleg profund, contingut, corprenent... capaç, fins i tot, d'enamorar un personatge com la Mort, en l'obra de J. Saramago.
Desconec els mecanismes que ho provoquen però en conec l'emoció.
Us invite a compartir-la tot escoltant aquest Praeludium de Bach interpretat per Pau Casals.
Us invite a compartir-la tot escoltant aquest Praeludium de Bach interpretat per Pau Casals.
Al bell mig del silenci irromp el Praeludium.

12 comentaris:
Un plaer...
Bona nit!
Una estoneta de música abans d'anar a dormir. M'encanta Bach. Gràcies.
El mestre Casals... el més gran de tots amb Bach entre les mans.
La musica m'agrada ara fa poca Manresa van fer una serie d'actuacions musicals a la fresca i vaig gaudir de allo mes.
Quedarà beníssim aquesta escultura. La peça de Bach també és excel·lent. Que passis un bon dia.
MOZART
Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d'un ordre en moviment,
ràpida lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!
Una abraçada novesflors els teus pensaments son balsàmics...
M'he deixat de posar l'autor de poema . Fou Marius Torres qui l'escribí al Gener de 1941 a Puig D'Olena Vallès Oriental, Entre Sant Quirze de Safaja i Centelles ,prop del Mas Blanc , on també hi feia estades...
La música té el dò d'acompanyar-nos i dur-nos per paissatges intuitius, sense paraules però amb missatges suggeridors...és una màgia poderosa. Gràcies del lliurament.
... Una magnífica manera de començar el cap de setmana...
A estat un plaer sentir-ho.
És com un mantra que ens conecta amb una dimensió transcendent.
Gràcies.
Gràcies.
Una delícia!
Publica un comentari a l'entrada