Sempre plovia cendra al meu voltant
aquell color de plom la pesantor
de l’aire de colom afeblit
amb la gorja deserta al meu voltant
pertot arreu del món
mai no hi ha terra ferma sota els peus
res no puc veure enlloc i res no em veu
com és que hi sóc?
Però ben endins de mi
jo portava la mar
i esmicolava mots i cisellava ones
i estavellava roques i cisellava mots
secretament
sempre parla en secret el silenci marí
a cau d’orella.
Des del cor de la mar tot el gris és verdós
i hi ha milers de blaus i de violes
les albes són rogenques
els ponents virolats
les paraules floreixen sobre esculls de setí.
Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?
Qualsevol dia...
aquell color de plom la pesantor
de l’aire de colom afeblit
amb la gorja deserta al meu voltant
pertot arreu del món
mai no hi ha terra ferma sota els peus
res no puc veure enlloc i res no em veu
com és que hi sóc?
Però ben endins de mi
jo portava la mar
i esmicolava mots i cisellava ones
i estavellava roques i cisellava mots
secretament
sempre parla en secret el silenci marí
a cau d’orella.
Des del cor de la mar tot el gris és verdós
i hi ha milers de blaus i de violes
les albes són rogenques
els ponents virolats
les paraules floreixen sobre esculls de setí.
Qualsevol dia... no tens cap vaixell dispost?
Qualsevol dia...
.jpg)
15 comentaris:
Em fa goig de rellegir-lo, Noves Flors. le spoesie s sempre s'han de rellegit.
Gràcies, Carme. He vist que has obert un nou blog. No sabia que hi hagués un límit d'espai. Quina energia! Omplir tot l'espai d'un blog i haver-ne de crear un altre! Em tens admirada.
Es teu aquest poema?
... preciós escrit Noves Flors ... la pantalla mateixa traspüa salabror del mar....
Hola, Jacob. Sí, és meu aquest poema. Bon cap de setmana.
Gràcies, poeta, segur que el teu "àngel caigut" gaudeix de banyar-se en l'aigua salada de la mar. :)
No puc fer res més que amarar-me d'aquest flaire que m'envolta quan et llegesc.
Vertaderament, fas que respiri poesia.
Gràcies.
Gràcies a tu, tacte de les paraules i... quina casualitat... crec que els nostres comentaris s'han creuat...
M'he deixat portar per les teves paraules, com si fossin la remor d'una mar imaginaria i el vaixell era color de la terra banyada...
gracies novesflors
És preciós!! Penso que el discurs fa fluint i que el ritme contingut va donant més i més confiança.
L'hi he llegit a la meva filla petita, que em para més atenció quan li llegeixo poesia que quan escolta un conte.
... Et felicito de tot cor, Novesflors, per les teves paraules plenes de poesia que transmeten aquesta grisor que vira cap al verdós del mar i portes l'olor de sal fins aquestes muntanyes des d'on llegeixo el teu poema... Moltes gràcies...
Estela, encara que la teua filla no comprenga el contingut conceptual dels poemes és una idea preciosa que li lliges poesia perquè el ritme sí que va entrant-li i això, de major, li farà tenir una sensibilitat especial envers les paraules. No tens blog?
Ariadna, gràcies a tu. No sabia que eres entre muntanyes... Sempre que puga t'acostaré la mar.
Hola, de moment no tinc blog. Estic molt verda en això de les noves tecnologies, a veure si em reciclo i aviat n'obro un. De moment em conformo en llegir els que mésm'agraden (el teu, per exemple). Fins aviat
Fantàstic poema, Noves flors. M'has fet venir al cap el mar, talment com si el tingués davant i pogués veure la seva blavor, sentir el soroll de les seves ones...
mmm,... si el mar expliqués els seus silencis potser canviarien algunes coses, ...
un bon poema ple de sons d'aigua!
seguiré navegant per aquest port,
salut,
Hi seràs benvingut, ohcapità.
Publica un comentari a l'entrada