Aquest post i la sèrie subsegüent estan dedicats a una pàgina web que, en descobrir-la, em va fascinar perquè respirava una manera d'encarar-se al món similar a la meua.
Per molt de temps.
Cap als 13 o 14 anys, no recorde ben bé, em vaig enamorar. Va ser el meu primer enamorament matemàtic. Em va semblar meravellós, lluminós, una gran troballa, una preciositat que fins aquell moment havia estat oculta per a mi. Em vaig enamorar de l'Àlgebra. La vull situar en un punt del segment i li adjudicaré la lletra A (la seua inicial), com se sol fer en aquests casos. Però el segment ha anat creixent, allargant-se, i, a hores d'ara, torne a estar matemàticament enamorada. Enamorada de G (Geometria), un altre punt del segment.
A____________________G
Tanmateix, aquest segment de la meua vida no ha estat mai despullat, sempre ha crescut arrecerat per una espiral envolvent de paraules i imatges i sons, una espiral que externament canvia d'aspecte però internament, profundament, està construïda amb una "matèria" que per generalitzar puc denominar Art. L'escultura, la música, la pintura, la dansa, la fotografia, la literatura, el cinema, l'arquitectura... el plaer de "crear" i també el d'admirar i gaudir i sentir el que "creen" els altres ha embolcallat des de sempre aquest segment que és la meua vida i, ara per ara, segment i espiral que l'envolta són indestriables. Viatgen junts. Com aneu d'imaginació? Sou capaços d'imaginar un segment que serveix d'eix central al voltant del qual va girant l'espiral? Us puc ben assegurar que hi és. Creixen simultàniament. Viatgen junts.
Imatge: cafeguaguau
No he pogut mai compartir ni sucumbir a la divisió estanca que, ja des de l'escola, es fa entre "ciències" i "lletres". A nivell professional sí, ens podem dedicar a una branca o a una altra, però a nivell personal em sembla una pèrdua irreparable, gairebé una mutilació. Pense que si com a persones totals realitzem aquesta escissió en dos compartiments oposats i només n'habitem un, esdevindrem persones incompletes. Ser un segment i, alhora, viatjar embolcallada per una espiral creativa és una experiència vital inigualable i imprescindible per a mi. És la meua experiència vital.
M'és grat, doncs, invitar-vos a compartir una sèrie de posts que començaré aviat amb el títol La bellesa de les matemàtiques i que poblaran aquest blog durant el mes d'octubre. Espere que us siguen plaenters.
.jpg)
16 comentaris:
Doncs crec que ho seran molt per a mi, ja que podria haver escrit jo mateixa això que has escrit tu "que em vaig enamorar perdudament de l'algebra així que la vaig veure". Tampoc no recordo els anys exactes, però més o menys són els que tu dius. Des de llavors, més aviat m'he dedicat a les lletres per hobby o a la psicologia per feina, però semprem que a la vora meu ha passat un alumne amb dificultats amb l'algebra no he pogut estar-me de donar-li un cop de mà i sobretot d'intentar encomanar-li l'entusiasme que jo senti ai sento encara. Per a mi l'algebra era i continua essent pura màgia. Però ... no he continuat estudiant matemàtica i em sap greu. Vaig fer batxillerat de ciències i quan em vaig passar a una carrera de lletres, em recava sobretot oblidar les mates, però finalment ho vaig fer. Et llegiré més encuriosida que mai. Fins aviat.
Algreba jo mirava la noia de la taula del costat, no ara de veritat no em desagradava.
A mi la matemàtica m'ha arribat fa poc (vull dir uns 6 0 7 anys)en sentir el Lluís Segarra.
Una nit tornava a casa després d'un sopar d'aquells que tornes força tard i posava la ràdio perquè visc al camp i em fa companyia per aquests camins del món. L'entrevistaven i em vaig enamorar (no vull dir d'ell, sinó del que deia i com ho deia)i em vaig quedar al cotxe una hora, aparcada al porxo, escoltant i reflexionant. Em sembla que repetien un programa matinal. Després ja l'he anat a escoltar en persona -si podeu, aneu a alguna xerrada perquè paga la pena, quina manera d'enfocar de nou la vida i quanta comprensió!- i se'm va fer la llumeta, les matemàtiques no és res més (ni menys)que la representació de la realitat. Per fi ho he entès!!!! (jo sempre m'havia preguntat perquè servien!)
Quin post més interessant, i dius que continua?
Hola a tots tres. Bé, faré uns quants posts més dedicats a la bellesa de les matemàtiques però en realitat jo no escriuré gaire (alguna cosa sí, però poc). Més aviat mostraré, simplement mostraré. Gràcies per les vostres aportacions. M'han semblat molt interessants.
L'aventatge que té enamorar-se de l'àlgebra és que, al mateig temps, pots festejar amb la poesia sense que et faci cap retret.
Podria ser un bon argument per una novela de cienciaficció: Poligàmia Virtual (o poliàndria, no sé com s'hauria de dir en aquest cas). El que passa és que la inteligència artificial no té pell.
Bromes a part (més o menys), és beritat que les matematiques són un món fascinant on als idealistes sempre els hi surten els números.
Per a un que es dedica a intentar que els seus alumnes s'apropen al món des del punt de vista de les matemàtiques, és un autèntic plaer gaudir d'un blog com a Noves Flors, per tota la infinita sensibilitat que destil·la, i dels comentaris, tan immensament calorosos com els dels seus seguidors. Felicitats a tots i agraïments per la part que em toca a l'octubre.
Ah!, l'eix de l'espiral, tot i que us puguen dir el contrari, existeix. És suficient que algú l'haja vist perquè existisca.
Cèlia, si em permets, a tu la matemàtica et va arribar en el moment de néixer, que hages tingut la sort de descobrir-la ara és una altra cosa. I perdó.
La foto aquesta del Cafè Guaguau m'ha agradat molt. Si us plau, què és?
Segur que aconseguiràs que trobi belles les matemàtiques...
... Crec que el que realment fa bella una branca del coneixement és la forma i el sentiment amb que es transmet l'explicació, pel que no dubto en que els posts de la bellesa de les matemàtiques arribaran a crear eixos i espirals que girin al seu voltant, deixant anar tants reflexos com la llum que travessa els vitralls de colors...
Jo ho portava fatal això de les matemàtiques.De fet un oncle meu era professor d'aquesta disciplina i practicava la música. Un altre oncle era professor de música i no practicava la matemàtica. Ells són germans del meu pare. De petit, el meu pare m'enviava a repàs de matemàtiques però jo acabava a casa del oncle músic.
Professo una gran admiració per el que m'ensenyaren i el que silenciaren.Tots tres.
Vaig gaudir amb el temps de les pintures de Mondrian i altres, i sempre penso amb l'oncle matemàtic i l'oncle músic.
Espero amb il·lusió els teus posts..
No m'agrada gaire la matematica..però el teu post m'ha fet tornar a la ment que quan era petita em vaig enamorar de l'algebra al punt que vaig anomenar el meu gat gris "ALGEBRA"
Tinc molta admiracio' per a tu que pots dedicar.te a tants interessos diferents al mateix temps.
Espero els teus posts! petons
M'ha agradat el teu post. Això que expliques de l'algebra i la geometria i l'espiral que envolta l'horitzontaliat del coneixement. Ho espero. Gràcies per tot el que ens lliures. Jo me pens que també vaig envoltada d'una espiral...
Les matemàtiques... vaig estudiar fins a tercer de Físiques, o sigui que imagina't el meu enamorament. Encara em tenen ben enganxada, els números, i tampoc no entenc el per què d'aquest divorci forçat amb les lletres i les humanitats. Una part perd identitat sense l'altra. Hi ha poesia en els números i exactitud harmònica a les paraules... Espero els teus posts amb il·lusió. Gràcies.
hola! encontre un comentario tuyo en el blog de noseque.net y queria saber si me podias ayudar, pues yo estoy teniendo problemas al colgar una cancion desde goear. Vi que en uno de tus posts colgaste una cancion y se ve super!
Gracias!
M'encantarà quelcom així perquè...sempre he odiat les matemàtiques! A veure si la teva visió espiral me les apropa. Et seguiré...
Dmoon, és fàcil, vas a la pàgina de Goear i has de buscar la música, copiar la casella "share" completa i apegar-la en el teu post.
Gràcies a tots. Començaré demà.
Publica un comentari a l'entrada