Marc ChagallQue ha de morir, la meua carn ho sap:
De greus perills petits és avisada,
Que en somnis sent lo cranc dins lo carnatge,
En gran regolf la sang per les artèries
I al cap, punxant, l'agulla de no noure.
Que he de morir, la meua carn ho sap:
S'ho nega enteniment i el jo m'ho tem
Mig sospitant de l'ànima immortal.
Si ho tem dormint, despert bé m'encoratge:
Ni visc en fals ni em pens, presumptuós,
Que no m'han d'arribar falç ni mortalla.
Co·l mestre cec Homer, no em vull scient
Del dia atziac, si al vespre o si a l'albada;
No pas com Déu, qui el temps i el jorn ja en sap.
Que jo en tinc prou, amb veritat menuda:
Em naix al cor l'esper, per a la dalla,
Veuen mos ulls els focs follets de l'ésser
I el cap se'm riu del seu saber condigne:
Ja em sé mortal, i sabent-m'hi em sé viu.
Antoni Ferrer, Ponts de paraules
.jpg)
9 comentaris:
Bonica la imatge de la pintura. El tema de la mort sempre és complicat de xerrar-ne perquè a tots ens neguiteja. És l'única cosa que és segura però no sabem el qeu bé després...
Besets!
I quins ponts, i quines paraules i quins finals.
Ai, el "meu" Chagall, bellíssim. Bellíssima tria també de les paraules, per un dia en que la vida i la mort són més evidents que mai.
Un poema amb molt de filosofia amb ,olts per pensar.
M'agrada Chagall, sempre misteriós, sempre enigmàtic. No coneixia la poesia de Ferrer. Gràcies.
Salutacions,
S.
Un poema molt bonic i interessant, amb un final genial. M'encanta.
No havia llegit res d'aquest poeta. Ara aniré a treure el nas per la xarxa a veure que descobreixo d'ell.
Gràcies, noves flors!
I una abraçada!
M'agrada molt aquest poema i, en general, la poesia d'en Ferrer, gran poeta, dels bons bons.
Salut!
Salutacions, Noves Flors. Encara que no et deixi comentaris, passejo habitualment pel teu blog i sempre és ben agradable fer-ho.
M'ha agradat molt el poema d'Antoni Ferrer, tan adequat per a primers de novembre; d'ell només coneixia el seu Cant Espiritual i em va semblar una mica difícil d'entrar-hi. Però ara també sento ganes de descobrir-lo amb més profunditat.
Una abraçada i fins a sempre.
Montse
Publica un comentari a l'entrada