Una setmana especial. Gairebé la comence mirant una pel·lícula. Hom m'ha dit que infon optimisme i la vull veure. Vaig recollint tristeses i desànims, preocupacions i recances i, a poc a poc, sense fer soroll, els diposite en una cambra a mitja claror. Odette Toulemonde (una comèdia sobre la felicitat). Una actriu encantadora en el seu paper, Catherine Frot. En acabar el film, me n'adone que preocupacions i recances, tristeses i desànims s'han adormit.
L'endemà, aprofitant el silenci que encara regna dins de mi, decidesc anar a concert. Passe de puntetes per davant de la cambra en penombra per no despertar-los. Desànims i recances, preocupacions i tristeses encara dormen. Actuen tres músics procedents de Gran Bretanya. Entre el programa que interpreten em deixe atrapar per Shostakovich, Trio núm. 2 en mi menor op. 67. M'encomana la força.
Només tres dies més tard, una veu coneguda em convida a veure una altra pel·lícula. No pregunte ni el títol per por de fer soroll amb les paraules i que la remor s'endinse en la cambra contígua on recances i tristeses, preocupacions i desànims comencen a neguitejar-se. La pel·lícula resulta ser La tourneuse de pages (La última nota ho han traduït en castellà). Hi trobe la primera coincidència. Catherine Frot. Una Catherine Frot, meravellosa en el seu paper, molt diferent de la interpretació en el film de l'altre dia. No és improbable topar amb la mateixa actriu en dues pel·lícules seguides. Quina coincidència! -pense. Simplement. I em deixe capturar per les imatges. La pel·lícula conta la història d'una venjança subtil alhora que implacable però jo encara no ho sé. Em deixe seduir pels gestos, les mirades i els silencis. I per aquell blau sublim de les parets de l'estudi de la pianista (Catherine Frot). Entrar en aquell blau és d'un plaer indescriptible. I em deixe atrapar per la música. De moment no ho percep. La força de la música acompanya les imatges i em transporta. Però, sobtadament, me n'adone. És el Trio núm. 2 en mi menor op. 67 de Shostakovich.
M'agradaria pensar que no ha estat cosa de probabilitats i coincidències. M'agradaria pensar que un àngel protector -o un dimoni meravellós i entremaliat, mai no se sap- m'ha acompanyat durant tota la setmana, en silenci. Encara tinc els ulls plens de blau i, si els tanque, ressona Shostakovich.
Però sóc massa descreguda.
.jpg)
14 comentaris:
Jo m'inclino per que ha sigut un dimoni.
Noves Flors, vag veure fa un temps Odette Toutlemonde. m v a agradar molt. M'agrada pensar que pot ajudar a sentir-se bé a algú.
Pel que fa a les coincidències, jo tampoc sé què pensar, però es donen i molt.
Trobar el llibre uq e necessites en aquell moment noms havent-lo fullejar tres segons a la llibreia... tantes coses com aquestes teves que expliques!
Hi ha qui diu que és la llei de l'atracció, que les coses semblants s'atreuen. Jo no sé si sóc més capaç de creure en això que de creure en àngels o dimonis. Però tot i que no crec ni en una cosa ni en l'altra, d'una manera misteriosa m'adono que funciona.
Aniré a veure l'altra peli i escoltaré Shostakovich i em recordaré de tu. Una abraçada ben forta. Qui sap si n'atreurem una altra?
... Poder deixar dormint en un racó tot allò que ens omple de tristeses i recances, pors i dubtes, per perdre'ns en un color, en una imatge, en un so o en unes paraules, encara que sigui per un espai de temps, breu i llarg alhora, és quelcom que ens fa més lleugers i ens eleva una mica, d'aquest terra que trepitgem... Molt bones recomanacions...
Odette la volia veure quan la varen estrenar però no sé ben bé perquè no hi vaig anar al final. Suposo perquè no vaig poder. No m'enrecordava d'ella però gràcies al teu post miraré de fer-me amb ella.
Les coincidències... Jo cada cop hi crec més o més que coincidències m'agrada dir-li destí. Potser sí que sigui, en el teu cas, com un àngel protector ;)
Determinisme o casualitat?
No sé pas si ho sabrem mai.
Els budistes tenen la teoria aquella del karma, que és un intent de posar lògica a l'aparent caos de la vida.
Però jo què sé, sóc agnòstic.
Una tradició jueva, dels jasidim, literalment piadosos, manté que quan neix una persona, neix amb tots els coneixements de la naturalesa humana, es un ésser integral, el que passa però, és que un àngel amb el seu dit li toca el llavi superior, fent un shhhhh… En certa manera sella la seva boca, la silencia, ja no ens pot parlar d’aquell coneixement ancestral.
Uns rabins sostenen que la vida es la recerca de l’àngel que t’ha tancat la boca. Altres, emperò mantenen que l’àngel es un ésser molt fugaç , un petit instant de llum, que només es un moment, per això es tan difícil la recerca de l’àngel, quasi impossible. La solució que altres rabins donen al problema es fixar-nos en la imatge; l’àngel només ens ha tancat la boca, no els ulls ni les orelles.
M'ho has fet recordar i ara t'ho faig recordar a tu.
Una gran experiència noves flors.
Quanta reflexió i quanta saviesa en les paraules dels vostres comentaris!
Moltíssimes gràcies.
observen tot allò que ens envolta, estudiem les actituds humanes: observem i aprenem.
un bon escrit.
salut!!!
C.G. Jung i la sincronicitat...
m'inclino a acceptar que les coses no passen per que si...
Una abraçadeta novesflors el teu blocg me fa pensar sovint en l'esperança...
mq, observar i aprendre ens enriqueix de mica en mica.
miquelàngel, m'alegre molt perquè l'esperança és un dels motors que m'impulsen a l'hora d'escriure en aquest blog.
Gràcies.
Jo sempre solc escoltar el dimoni entremaliat, perquè és el que sempre m'acompanya.
Molt bon escrit.
Gràcies per deixar el teu esperit dins el meu blog. Vindré sovint a visitar el teu.
una abraçada de tot cor.
El riu baixa pel pendent que el necessita. Shostakovich sap que és el dolor i la repressió i té la força,el coratge i la constància. Gràcies per compartir l'experiència de les coses que s'atrauen ( ho fan les que s'assemblen i les contràries ). La vida és plena d'indicis i llenguatges...
Molt interesant aquest bloc. Moltissim.És el primer dia que et llegeixo i t'escolto alhora. Deixe'm dir-te però, que jo, no hi he cregut mai amb les coincidències, ni tampoc, amb l'atzar.És simplement, la ja coneguda per molts "Llei de l'atracció". Encantada! Noves Flors!.
Publica un comentari a l'entrada