Dissabte. Al mercat, en una parada on venien una gran varietat de plantes, em va cridar l'atenció un test carregat de fulles esclatants de verdor, abrivades, d'una impetuositat tan agosarada que gairebé no hi cabien i, al bell mig, com un tresor immaculat de bellesa, una flor de lliri blanc amb l'espàdix groc, que tot just apuntava cercant la claror d'aquell matí assolellat. Hi ha coses que donem per oblidades perquè potser fa temps que no se'ns fan presents. Però hi són, al buc de la memòria. Se'm va omplir la ment del mes de maig i de monges que ens portaven a la capella i dels càntics que entonàvem les xiquetes "con flores a María, que madre nuestra és". Ara sóc una descreguda, ja ho sabeu, però llavors, amb un candor infantil entendridor, cantava, i m'agradava la capella de maig, a vessar de lliris blancs embrollats d'aquelles floretes ínfimes, blanques també ("mosqueta" en deien les monges), que més aviat semblaven una labor de randa realitzada artesanalment, amb boixets, per dones antigues. Cantava "con flores a María" en un ambient que era una barreja agradosa entre despertar dels sentits, amb el perfum floral incitant l'olfacte, i recolliment interior. Cantava embadalida, i entremig dels dubtes, que més aviat eren certeses convertides en dubtes deliberadament, pensava... i si potser un dia la Marededéu en escoltar els meus càntics em somriu? Mai no ho va fer, però. Llàstima, hauria pogut viure -no llegir, viure!- un episodi fascinant de realisme màgic. Després de tot, sempre m'ha atret la literatura.
I també hi ha l'Ausiàs. Ausiàs March, tot i la distància temporal que ens separa, té per a mi una força seductora obstinada, immutable. La seua és una poesia poderosa. D'entre els senyals que va fer servir, el que més m'agrada és "llir entre cards".
Tot plegat, vaig comprar-la, la planta de lliris. És la que veieu a la fotografia. Ara la tinc a la terrassa. Està preciosa, i a punt de badar amb noves flors.
.jpg)
15 comentaris:
Belíssimes aquestes paparines blanques, com copes, i les fulles atepeïdes, omplen l'espai d'esperances. Una aferrada pes coll que diuen els infants a Mallorca.
A les bultres(boscos de rivera) del meu riu hi havia toller rodejades de lliris d'aigua una varietat salvatge .
Novesflors escrius i descrius el fons de la memòria d'una manera ,suau, dolça.Flueixes natural sense postissos.No t'assembles a ningú que hagi llegit i això et fa per a mi molt valuosa.
Gracies per existir que diria l'angel Riera
Precioses flors, Noves Flors, precioses descripcions... llàstima que la marededéu no t'acabés somrient...
Petonets!
no he trobat cap mail així que he optat per deixar un comment:
"Cap problema, pots emprar sa foto per el teu post". Ja em passaré a veure el resultat.
Salut
Al meu col•legi, allunyat de monges, pel mes de maig també hi muntaven un altaret on les nenes i els nens dipositàvem les flors que havíem acabat de collir dels hortets i les muntanyes. Avui, malgrat que m’enamoren les flors, patesc d’al•lèrgia al pol•len i més encara als altars.
M’agrada molt el teu blog i com escrius.
No habia chupat jo meses de maria al claretians. La planta preciosa.
No sabrem mai si la "madona" et va fer un somriure, però segur que un delicat moviment còsmic t'ha fet escriure aquest preciós post Noves flors. M'agrada moltíssim.
Gràcies mil per les vostres dolces paraules a tots i a totes els que haveu passat per ací aquest diumenge.
Miquel Àngel, m'has fet pensar en una persona que ara mateix diria: "Ningú no s'assembla a ningú". Gràcies per existir tots vosaltres, els que em visiteu; sense vosaltres no tindria forces per continuar aquest blog.
Jacob, ets sempre molt benvingut.
Entro en punta de peus en aquest post que té la gràcia delicada de la planta del lliri. M'has emocionat i t'agraeixo per una dedicatoria tan calidai lleugera com les ales d'un angel..com aquell miratge de la Mare de Deu que no vas mai veure i que però està aqui, dins les teves paraules...
Gràcies i una abraçada...
El pol·len dels lliris et va transportar a un altre temps...
Dius que ara ets descreguda, jo penso que ara creus en llibertat en el que vols creure...
Tot i que vaig anar a una escola de franciscans, no vaig viure el "mes de Maria" en el sentit que tu en parles.
Casualment avui estava fullejant un llibre sobre el significat de les flors, i dels lliris en diu això: Lliri: Puresa; pau; resurecció; reialesa; fertilitat. La branca del lliri representa la virginitat, la regeneració i la immortalitat.
Lliri blanc: Símbol de l'amor pur... -els punts suspensius són meus-
Liri de la vall: Dolcesa; virginitat, humilitat.
Em sap greu ja ho sé, de vegades en faig pesat.
Una abraçda.
onatge
Un text preciós. El senyal marquià reprèn el Càntic dels càntics (2, 2): "Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias", 'Com un lliri entre els cards, és la meva amiga entre les donzelles'. Si puc, hi afegeixo la citació com a regal (o gràcies pel teu post).
... Ara no sé si en podria trobar, però fa temps i en un altre indret, caminant prop d'una torrentera, vaig veure lliris d'aigua, creixient allí, lluny de jardins cuidats. Potser va ser la troballa, la llum o el moment, que va fer-me pensar que si tot de llumenetes verdes haguessin senyalat el lloc, hauria estat el més normal... M'ha agradat molt el text...
Una flor sempre és un portal a l'inefale misteri de la vida.
Onatge, tu no et fas pesat, al contrari, s'agraeixen les teues aportacions.
Notaire, quin bagatge! Crec que et canviaré de lloc. Gràcies per la citació-regal, me la guarde.
Ariadna, m'ha agradat molt comprovar com alguns de vosaltres haveu tingut la sort de veure i gaudir dels lliris d'aigua creixent "salvatges" (en el bon sentit de la paraula), millor hauria d'haver dit "lliures" i no encorsetats, presoners ciutadans dins un test.
Boniques paraules, Joan, com sempre.
Gràcies a tots i a totes.
Noves Flors, quins records! Jo també era una d'aquestes nenes, que anava ales monges amb el lliri a la mà i les floretes aquelles petites que expliques i que sentia l'olor que gairebé em feia volar. Un post preciós, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada