BENVINGUTS I BENVINGUDES

COM JO HO SENT

divendres, 30 de maig del 2008

Els blaus també m'agraden

Vincent Van Gogh (1889)



LLIRIS

El riu és la quimera de l’absència
que canta entre l’arbreda somnolent.
Ja en el passat
s’hi amaga la fluència.
¿Quin abandó m’empeny, quina imminència
em fa reviure el fosc i l’esplendent?
El dia s’ha esbravat
vora un xiprer ardent.
La tarda no perdura.
I ara duc flors en tèrbola impostura:
l'anyil miniatura
d’uns lliris en la ment.


LLUÍS CALVO

11 comentaris:

Striper ha dit...

Un quadre per no deixar mai de mirar m'encanta.

Anònim ha dit...

Sí, és preciós el quadre i el poema també.

digue'm ariadna ha dit...

... M'agraden les flors blaves, el traç sinuós del pintor i la sensació de flux del poema. Si miro per la finestra el dia no acompanya, però des de la pantalla m'arriba aquell aire fresc i agradable de les tardes tranquil.les d'altres dissabtes...

Quelet ha dit...

És agradable que lo dia s'esbravi així, entre xiprers.
No conec el Lluís Calvo, però m'ha fet recordar el Màrius Torres.

Miquel Àngel ha dit...

Doncs a mi també Quelet, a mi també ...

Anònim ha dit...

Vincent Van Goghn no ha estat mai un dels meus pintors preferits però aquest dels lliris, és una meravella!. Quins colors tant bonics!.

voliaina ha dit...

sort en tenim d'això!! que fa una miqueta menys horrorós el juny...

Anònim ha dit...

Bonic i ben trobat.
La poesia em sembla tan impresionista com el quadre.

El tacte de les paraules ha dit...

Bonic quadre i bonic poema. ;)

novesflors ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Anna Portell, la teua teoria sobre les atraccions pinta molt interessant. Benvinguda al meu blog.

Lliri blanc ha dit...

Gràcies per segona vegada. Veig que el tema de la flor del lliri s'ha empreciosit d'un poema i d'una pintura d'un blau màgic...