Dolç és el riu, com dolça és la saliva
olorosa dels llavis de l’amant. El zèfir
arrossega mandrós la cua humida.
Ràfegues de perfum
travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo me l’enamore, aquest verger
on la camamil·la és el somrís,
la murta els rínxols i la viola una piga.
IBN KHAFAJA (1058-1138)
Fa 1 setmana
.jpg)
16 comentaris:
molt bon escrit
salut!!
Molt bonic i lo de la viola una piga ummmm
M'encanten aquests poemes d'amor.
Moltes gràcies pels teus comentaris i per l'enllaç. Ens continuem llegint als blocs respectius.
Salut des de NY.
És un poema d'amor preciós. Contrasta molt amb l'anterior.
Molt ben escrit!
Saps? Em dol no saber llegir l'àrabe , sí que em dol molt, en llegir un poema tan preciós !!!
A mi també, Joan.
Tot i això, tens la sort de conéixer molts idiomes, com has demostrat sobradament en el teu interessant blog.
Tot i que em creia fort i ferm com una roca,
la bellesa em sacseja com una dèbil branca...
Que intens aquesta volta per la poesia àrab, Noves flors...un encert recordar els poetes àrabs. Et dono les gracies, ara més que mai, per deixar aquest rastre de poesia...
Gràcies a tu, Jacob, i a tots els que m'haveu visitat. Em plau que hàgeu gaudit d'aquests poemes. En queden dos posts més.
Dolce è il fiume, come dolce è la saliva profumata delle labbra dell'amante.......
Quina meravella poetica......gràcies!
Quin plaer sentir aquests versos també en italià.
Gràcies a tu, lliri blanc.
... Potser sí que aquest verger és lluny en l'espai i el temps, però se'ns fa ben proper amb les seves paraules i es dibuixa clarament entre sons de somriures i el voleiar d'uns cabells rinxolats. Gràcies...
És realment molt bell! No coneixia el poema. En poesia no estic gaire al dia. Si no fos per el teu blog! Avui ja he après una cosa nova. Gràcies! ;)
Realment, sort en vam tenir de la cultura Àrab durant la foscor de l'edat mitjana a Europa. Amb poemes com aquest, un s'adona que la bellesa és universal i que la capacitat per expressar-la no és pas tan diferent arreu del món i que, malgrat que estigui allunyat a l'espai i al temps, encara avui, en llegir-lo, els ulls s'il·luminen d'una forma especial. Gràcies per donar-nos-el, Noves Flors!
Petonets!
M'alegre que us haja plagut aquest petit poema. Encara en posaré dos més, d'aquest "Jardí llunyà", però els que queden són ben diferents.
Gràcies a vosaltres, per la visita i pels comentaris.
Pareix que he de poder sentir el perfum...
Publica un comentari a l'entrada