Vincent Van Gogh (1889) LLIRIS
El riu és la quimera de l’absència
que canta entre l’arbreda somnolent.
Ja en el passat
s’hi amaga la fluència.
¿Quin abandó m’empeny, quina imminència
em fa reviure el fosc i l’esplendent?
El dia s’ha esbravat
vora un xiprer ardent.
La tarda no perdura.
I ara duc flors en tèrbola impostura:
l'anyil miniatura
d’uns lliris en la ment.
LLUÍS CALVO
El riu és la quimera de l’absència
que canta entre l’arbreda somnolent.
Ja en el passat
s’hi amaga la fluència.
¿Quin abandó m’empeny, quina imminència
em fa reviure el fosc i l’esplendent?
El dia s’ha esbravat
vora un xiprer ardent.
La tarda no perdura.
I ara duc flors en tèrbola impostura:
l'anyil miniatura
d’uns lliris en la ment.
LLUÍS CALVO
.jpg)
11 comentaris:
Un quadre per no deixar mai de mirar m'encanta.
Sí, és preciós el quadre i el poema també.
... M'agraden les flors blaves, el traç sinuós del pintor i la sensació de flux del poema. Si miro per la finestra el dia no acompanya, però des de la pantalla m'arriba aquell aire fresc i agradable de les tardes tranquil.les d'altres dissabtes...
És agradable que lo dia s'esbravi així, entre xiprers.
No conec el Lluís Calvo, però m'ha fet recordar el Màrius Torres.
Doncs a mi també Quelet, a mi també ...
Vincent Van Goghn no ha estat mai un dels meus pintors preferits però aquest dels lliris, és una meravella!. Quins colors tant bonics!.
sort en tenim d'això!! que fa una miqueta menys horrorós el juny...
Bonic i ben trobat.
La poesia em sembla tan impresionista com el quadre.
Bonic quadre i bonic poema. ;)
Gràcies pels comentaris.
Anna Portell, la teua teoria sobre les atraccions pinta molt interessant. Benvinguda al meu blog.
Gràcies per segona vegada. Veig que el tema de la flor del lliri s'ha empreciosit d'un poema i d'una pintura d'un blau màgic...
Publica un comentari a l'entrada