Deixeu-vos de retraure’m les passions
i doneu-me per plorar les vostres llàgrimes.
¿Per què censureu aquells com jo,
folls d’amor? Si sentíreu el que sent,
faríeu per traure’m aquest desig, jo no puc.
Vosaltres sabeu del goig del son, els meus ulls no.
Aquests temps tan amargs em priven del descans.
¿Quin gust té el son, que jo ja l’he oblidat?
Digueu-m’ho, amics, de veritat: ¿Quin gust té el son?
IBN SAHL (1212?-1251)
Fa 1 setmana
.jpg)
11 comentaris:
El desig a vegades no esta llunya, i el son qui guats abans o despres de dormir.
No sé exactament quin gust té, supòs que depèn de cada persona. El que sé, però, és que m'encanta dormir i somiar, tot i que m'aventur a dir que somii més quan no dorm.
A la vida sempre hi ha coses que ens treuen la son, i si no ens les busquem.
A vegades somiem més desperts que adormits.
Per què ens costarà tant viure el present?
Els somnis, quan es compleixen, solen ser decepcionants.
M'agrada molt aquest poema també. Se'l podria llegir i tornar a llegir sense parar de tan bonic que és. Bon cap de setmana!!!
L'època de la data del poema fa palesa que el tema de l'amor és constant dins les preocupacions humanes. Podrien ser les paraules d'un poeta contemporani. Un regalo el que ens has fet Noves Flors.
... En un jardí ple de desitjos, creixen pensaments, emocions, imatges i somnis que donen cos a tot allò que no és o que creiem que no pot ser, donen aroma a les il.lusions que esperem o que pensem que seran, donen textura a les quimeres que imaginem o que volem realitzar... de poder-ho tastar, trobariem no un gust sinó una confusió d'ells impossibles d'endevinar...
Torn per dir-te que hi ha una cosa al meu blog per a tu...
DITEMELO AMICI, VERAMENTE. CHE GUSTO HA IL SONNO?
...el gust suau dels somnis o l'amargor de les fosques...
Hola noves flors, no és ben bé un comentari, potser no és res...
Quan les ones són flors,
viatgem en barca de pètals.
I quan les flors són pensaments,
som viatge en temps present.
Noves flors amb el pol•len d’ahir.
Les paraules són els rems.
La carícia arriba amb
l’abraçada de l’accent.
Arriba la nit i només
tenim l’eterna flama
de l’absència i enyorament.
Amb el vent de la soledat
enlairem l’estel de la il•lusió
i ens trobem els núvols
de cos present...
I en la terra del silenci
les noves flors van creixent...
Una abraçada.
onatge
És preciós!
Per a mi el son té un gust dolç, de somnis i jo trambé sóc de le s que somia mé s que no dorm. I tot i així el son és dolç.
Les vostres paraules, el vostre sentir expressat ací, en català o en italià, completen el poema. Gràcies.
Gràcies a tu també, onatge. Els teus poemes sempre són benvinguts.
Publica un comentari a l'entrada